EL SOMNI D'HERODES.

EL SOMNI D'HERODES.

ESCENA

A l'esquerra, a primer terme, Herodes dormint en una butaca o poltrona. Al fons, a la dreta, el bust d'Herodes (construït fent una màscara de l’actor concret)  sobre una columna, una mica il·luminat. Junt al bust, com identificant-s'hi, Subconscient. Al centre, entronitzada en una peanya, la corona, lleugerament il·luminada. No hi ha altres llums. El conjunt: entre fosc i clar.

Subcons. (Separant-se del bust i acostant-se cap Herodes) Herodes! Herodes! Herodes!!
Què et passa, Herodes?
És que estàs cansat?
És que t'has tornat gandul?
No serà que tens por?...
Desperta, Herodes; desperta!
Els fonaments del teu poder trontollen.
El teu regne perd força com un ninot de fang tocat per l'aigua.
I mentre tant tu... tu dorms.
Herodes, desperta!
Qui té el poder ho pot fer tot, tot el que el que vulgui... menys una cosa: dormir!
Herodes! Herodes !! (Tira amb força la corona per terra. Herodes reacciona. S'encenen uns llums vermells).

Herodes  La corona... La meva corona. Era aquí!
On és la meva corona?
(Amenaçant) On és la meva corona?
(La descobreix a terra) La meva corona... (Va per agafar-la, però se'n desdiu) Ets molt bona, corona meva. Saps?, m'agrades així, aquí terra... Per què sempre has d'estar sobre el meu cap?!... Ets bonica, així, humil, tan petita... (Hi juga una mica amb els peus. Ajupint-se s'hi acosta, l'agafa, l'acaricia i li canta "enamoradament")

                 Corona meva, corona aimada;
corona forta, corona d'or.
Tu ets ma vida, tu ets ma força,
tu ets la qui dóna glòria al meu cor.
         Corona...

Subcons. (Escarnint-lo irònicament) Corona meva, corona aimada...
Tant t'agrada de fer el pallasso? Tanta comèdia per una corona?
Has pensat que te la poden prendre?...

Herodes   Prendre?... No! Aquesta corona és meva, i només pot ser meva.

Subcons. Ets capaç de defensar-la?

Herodes   Tinc soldats a les meves ordres; molts soldats, i ben armats.

Subcons. "Molts soldats, i ben armats"... Per això mateix qualsevol dels "teus" soldats pot agafar-te la corona.

Herodes   Qualsevol dels meus soldats pot agafar-me la corona?... Sí..., és veritat!  Però jo sóc el rei!

Subcons. Qualsevol que t'agafi la corona també ho serà de rei.

Herodes   He de mantenir la meva corona, sigui com sigui.
Corona meva, digues-me: què puc fer? Què puc fer perquè siguis sempre meva? (Pensa. Passeja. Somriu amb malícia) Ja està. Ja ho tinc! (Desplega la corona i en fa una espasa). Tu sí que ets una "autèntica" corona.
Qui et posseeix, té sempre raó. Qui sap portar-te, sempre imposa la seva llei. Qui té una "corona" a les mans... senyala què està bé i què està malament.
Tu ets la Justícia. Tu ets el Dret. Tu ets la Llei... Tu, ho ets tot!

Subcons. Ara comences a ser intel.ligent. Ara has començat a anar endavant en el teu camí.
Però encara no has arribat al final.

Herodes   Hi han altres espases...
Com ho he de fer perquè tu siguis sempre la primera, la més forta?

Subcons. Qui pica primer, pica dos cops.

Herodes   (Somriu) "Qui pica primer, pica dos cops"...
Però,vaja: després de tot, el món es divideix entre els que tenim espasa i els que no en tenen, i els que tenim espasa espasa, en el fons, sempre estem d'acord.
El perill més gran està no està en els que tenen espasa. El perill més gran està en els que no en tenen. Aquests també en volen tenir, i per això estan disposats a robar-nos-la.
Aquests miserables no han estès el món.
No han entès que no serviria de res tenir espasa si en tenia tothom.
No comprenen que no podria haver-hi gent lliure si no hi haguessin esclaus.
A ells els ha tocat de ser esclaus, i ho han de ser.
Qui no ho vulgui acceptar va contra el bé del món, va contra el progrés,  va contra la naturalesa,... va contra tot. I per tant, ha de ser liquidat.
Aquesta és la feina del poder. No et cansis, espasa, no et cansis...

Subcons. Em pensava que eres més intel.ligent, Herodes. Em pensava que eres més intel.ligent...
Tu has de tenir espasa, però només l'has de fer servir quan sigui estrictament necessari.
Si un es rebel·la contra tu, fes-lo condemnar per la "justícia"....
Si són dos, dóna'ls una espasa a cada un, i que es barallin entre ells.
Si tot el poble va contra teu... provoca la guerra. Declara que la guerra és la cosa més santa i sagrada. Fes entendre a tothom que matar o morir a la guerra és una virtut i un honor.
Però tu, has de mantenir la teva espasa neta. Recorda que la teva espasa ha de ser també "corona".
Sigues intel.ligent, Herodes: Provoca la guerra,... i que s'ho facin!  Després tu, aixeca monuments als morts... i tots contents.

Herodes   (Venerant l'espasa) Tu no t'has d'embrutir amb la sang de la "xusma".
Tu has de ser brillant i bonica per presidir els "desfiles" militars.
Tu seràs el déu d'aquestes processons, amb la musica dels tambors. Els teus sacerdots seran els generals. I els tancs de guerra seran els teus altars.
El llampec de les bombes que exploten són els teus miracles...
I tothom haurà d'aplaudir-te i venerar-te, perquè tu ets com un déu; l'únic déu vertader i veritable (Entronitza l'espasa on hi havia la corona i li dóna culte. Quadre plàstic. Mentrestant algú canta:)

Cantor                No ha pas de rebre honor ni recordança
           aquell que ha mort algun dels seus germans.
           Soldat que lluites, obeint les ordres,
           revolta't ja, no vulguis més lluitar (bis).

           Et parlaran d'honor i patriotisme,
           d'herois a qui tothom voldrà cantar...
           No escoltis, no; no escoltis més mentides!
           La Pàtria no és excusa per matar (bis).
           (Repeteix la 1ª estrofa)

Subcons. (Descongelant l'escena) Herodes: tinc por que no et descuidis d'una cosa. Tu saps molt bé que tenir poder o autoritat és representar una comèdia. I totes les comèdies han de tenir acabament, si no, es fan insuportables.

Herodes   La meva comèdia durarà sempre!

Subcons. La teva comèdia acabarà, com acaben totes les comèdies.

Herodes   (Agafant, amenaçador, l'espasa que tenia entronitzada) Qui s'atrevirà a posar terme a la meva comèdia?!

Subcons. En el més profund del cor de cada home hi ha una llum permanent que empeny l'home a caminar cap a la llibertat.

Herodes   Jo apagaré aquesta llum.

Subcons. Aquesta llum està també en el teu cor.

Herodes   Al meu cor...

Subcons. És com tenir l'enemic a casa mateix.

Herodes   Jo lluitaré amb la llum i la venceré!

Subcons. La llum no lluita; en té prou en fer claror.

Herodes   No! Jo no vull ser il.luminat per la llum. Em fa por la llum!
La claror dintre meu?... No. No! Seria terrible!
...
Sento la llum com un cuc que em rosega:
No puc afogar-lo... No puc fer-lo callar... És inaguantable!
Jo mataré aquest cuc! (Fa gest d'obrir-se el cor amb l'espasa).

Subcons. Herodes!!!
Obrir-te les entranyes només serviria perquè la teva llum quedi lliure i es manifesti més la seva resplendor.

Herodes   (Com vençut) Doncs, què puc fer? Quina solució tinc? (Li cau l'espasa de la mà).

Subcons. Només tens dos camins: o acceptar la llum, o sentir el seu turment. Això últim és el preu de la corona (Es va retirant a un cantó. Des d'ara Herodes començarà a "dialogar" amb el seu bust).

Herodes   (Es concentra i reacciona) "Preu de la corona"...  "Camins"... "Llum"...
D'on em venen aquests pensaments? Qui vomita contra el meu cervell aquestes paraules carregades de verí?! (Veu el bust).
Sí; és clar... Ets tu... Sempre tu (S'hi acosta i el pren amb una certa ràbia als ulls i delicadesa a les mans).
Per què em mires tan fixament?
Ets fred. I dur.
Ets de pedra.
Abaixa els ulls.
Abaixa els ulls!
Jo t'ho mano: abaixa els ulls!!! (Indignat per la "desobediència" del bust, el rebot contra terra. Explota en una gran rialla)

Per fi!
Per fi m'he alliberat de tu;
i de la teva mirada;
i de les teves paraules;
i dels teus ulls impertinents.
Per fi estic sol!! Tot sol!. ...  Sol! ...  ....
(Va canviant d'expressió tot passant de l'eufòria de la "victòria" al descobriment de la tràgica soledat. Vençut, va inclinant-se sobre les restes del bust, com intentant recuperar la seva companyia. Es torna a sentir la mateixa música del començament. Les llums es van apagant.).