Torrasbloc

LLUM i OMBRA. Els Pastorets de Vilartagues.

2011-09-14T09:38:00.000-07:00

LLUM I OMBRA.

Pastoretsde Vilartagues.

PRESENTACIÓ.

Amb un cert cofoisme,nosaltres, la gent de la parròquia de Vilartagues, de LLUM i OMBRA, en diem PASTORES DE VILARTAGUES. No obstant, no volenser pròpiament uns “Pastorets” ja que actualment s’entén aquest tipus derepresentacions com un espectacle, iun espectacle “espectacular” amb profusió de mitjans tècnics i efectesespecials. En canvi LLUM i OMBRA volser més aviat una vetllada familiar.Se’n vol excloure sobretot la distinció entre públic i actors. Tots hi somactors. No es tracta tant de representar una obra com de celebrar junts una festa, tot representant alguns trets de la Vida a partir delsrelats i tradicions del Naixement de Jesús.

A la vida, ens trobemquasi sempre amb el Poder. Fins i tot hi ha qui pensa que la Vida és Poder.

A LLUM i OMBRA intentem celebrar la meravellosa descoberta que ensofereix Jesús ja des del seu naixement: el Poder no és Vida sinó contra-Vida.D’aquí el nom d’aquesta vetllada: “LLUM i OMBRA”.

La Vida és Llum. El Poderés una simple ombra que apareix en la mesura que no som del tot transparents ala Llum. És pura negativitat. L’única cosa real, positiva, consistent, és la Vida.

I la Vida, lentament isuau, però d’una manera imparable, avança, creix i ho transforma tot.Entretant, cada un de nosaltres ha d’anar decidint entre fer-se transparento opac a la Llum que li arriba, tant a nivell personal com social.

Personatges (per ordre d’intervenció):

Poder

Diner

Temptació

Dimonis

Das

Faràs

Àngel

Josep

Maria

Ester

Rut

Judà

Ismael

Judit

Agar

Simeó

Samuel

Amós

Sarai

Benjamí

Rebeca

Rubèn

Josué

Noemí

Josies

Un maitre

SIMBOLISMES.

Josep i Maria representen la forçacreativa del Poble quan és permeable a la Llum dels projectes de Déu. Res noels ha de fer aparèixer com a personesespecials. Són POBLE. El Poble, com Josep, s’atreveix a somniar i mirar les estrelles. Per aixòl’àngel pot dir a Maria: “Oh Terra, seràs mare...”.

La gitana Agar personifica la intuïciódels que estan a l’altra banda del Poder. El Poder imposa límits; la gitana─els marginats─ veu més enllà dels límits. La “bonaventura” i l’Evangeli sóndues paraules que signifiquen quasi el mateix, i només s’entenen des de lapobresa.

Ismael i Benjamí són nens. Quan els grans queden “congelats” per la presència delMisteri, només els nens entenen i “descongelen” l’escena.

Das i Faràs són una concessió a la Tradiciódels Pastorets que demana que hi hagisempre una “parella còmica”. La seva pobresai el seu infantilisme els fanespecialment capaços d’entendre i seguir els camins de la Llum.

SUGGERIMENTS.

Decorats.

No en calen. N’hi ha prouamb una cortina llisa al fons per “emmarcar” l’escena.

Es pot jugar, en canvi,amb els llums, que il·luminen o enfosqueixen l’escena o un personatgedeterminat. En general, a les escenes de “Llum”, llums blanques; a les escenesde Poder, llum vermella. Uns simples interruptors d’intensitat graduable poden servirper fer jocs de llums bensuggeridors.

Vestuari.

D’acord amb el significatde cada personatge. L’Àngel no hauria de ser un “angelet”. Ha d’expressar unadignitat natural com correspon al missatge que anuncia.

PRIMERA PART.

QUADREPRIMER.

Música militar. Escena buida. La partposterior una mica elevada per ajudar a la visibilitat quan l’escena es dupliqui.Llum normal. Poder entraamb suficiència, mira amb domini i diu:

Poder Senyores i senyors:
Us trobeu davant l’ésser més gran i poderós del món.
Pugeu a les muntanyes més altes: allà, jo sóc el rei.
Baixeu als llocs més profunds: allà, sóc el senyor.
Fiqueu-vos pels carrers de les ciutats més grans de la Terra:
quedareu sorpresos del moviment i de la vida que hi ha.
Doncs, jo sóc el motor i l’ànima d’aquestes ciutats.
D’aquestes i de totes.
El poble més petit, sense mi, seria un cementiri.

Segur que ja heu endevinat qui sóc.
Puc presentar-me de deu mil formes diferents;
fins i tot contràries,
però jo sóc sempre el mateix.

El nom que més m’escau és PODER.
Jo sóc el PODER.

El Poder és la cosa més gran i sagrada que hi ha en l’univers.
Només té un mal;
però no cal amoïnar-s’hi: és un mal necessari:
el Poder sempre està sol.
Encara que estiguis voltat de persones que et jurin cent vegades al dia amor ifidelitat...
tot és mentida.
El Poder SEMPRE està sol.

Però jo, que sóc l’ésser més intel·ligent, he inventat un bon remei.
He inventat el DINER.
És un invent colossal.
Amb el Diner em fico per tot arreu,
i faig que tothom em busqui i m’estimi.

Precisament sóc aquí perquè vull trobar-me amb el Sr. Diner.
(Pica amb les mans ientra Diner)

Diner Salut, gran senyor!

Poder Au, deixa’t de compliments.
Què? Com va pel món?

Diner “Sin novedad en el frente”.
Tot va bé; fins i tot millor que abans.
Ja saps que fa un temps això del Poder no era gaire ben vist.
Doncs ara torna a estar de moda.
Tothom busca el Poder.
Els homes es porten cada discussió que és un fart de riure!
i quina imaginació no tenen a l’hora de buscar el Poder!
La cosa va bé.

Poder Tu em portes notícies bones...
però jo he sentit que quan arriben aquests dies...
es fan unes festes... que no sé com en diuen...

Diner Ah, sííí... Oh, són unes festes molt boniques...
En diuen les festes de Nadal.

Poder I dius que són “boniques”?

Diner Sí, molt.
La majoria de les botigues il·luminen els seus aparadors,
i es posen llums de colors als carrers més comercials.
La gent fa cara de contenta. Tothom juga a estar content.

Poder I... de què estan contents?

Diner D’il·lusió i d’esperança...
Saps: quan arriba Nadal molta gent espera la seva salvació.
Tothom viu esperançat,
i per això fan festes
i canten unes cançons que són molt típiques d’aquests dies.
La ràdio, la tele... tots toquen les mateixes cançons.
La gent camina de pressa, de botiga en botiga,
i tornen carregats a casa seva.

Vols escoltar la més típica i la més bonica
de totes les cançons de Nadal?
Quan arriba el gran dia
tothom l’escolta amb les orelles clavades als transistors.
Se sent per tot arreu: als carrers, a les fàbriques,
a les botigues, als bars...
Vols sentir-la? (L’acompanyaal fons de l’escenari una mica més elevat, i presideixen tots dos les escenesque segueixen).

Escolta!

(Se sent la tonada de laloteria de Nadal cantada pels nens que aniran entrant. Els nens, encapçalatsper Temptació, vanpujant a l’escenari portant cadascú un dels números que constitueixen la grassade Nadal de l’any. Aquest ha estat escrit en una cara d’un foli doblat cobrinti amagant les pues d’una forca amb un pal d’uns 60 – 70 cms. Cadascú la portade la manera més dissimulada fins al moment de mostrar-la a la gent. Entrend’un a un. Cadascú canta un número qualsevol i els altres responen amb latonada clàssica: . . .. . . .. L’últim a pujar canta el corresponenta la grossa de l’any, i tots responen amb el premi corresponent, i ensenyen elnúmero complert, cadascú la seva xifra i col·locats adequadament. Un cop benensenyat el número, prenen la forca (encara dissimulada dintre el foli doblat) comporten el fusell els soldats i fan una desfilada per l’escenari comandats per Temptació, i cantant:)

Nois Singli-ia-ia, iupi,iupià,
singli-ia-ia, iupi, iupià,
iupià!
singli-ia-ia, iupi, iui-ia-ia
iupi, iupi-ia-ia
iupi, iupià.

(Queden tots situatsconvenientment, a banda i banda.
Temptació es situa al mig de l’escenari i, amb desimboltura, canta:)

Temptació Hem vençut per picardia i amb diners, i ambdiners!
Hem vençut per picardia, sí senyors; sí senyors!
Hem vençut per picardia,
picardia i amb diners,
hem vençut per picardia, sí senyors!

(Els nois reprenen ladesfilada cantant: singli-ia-ia...).

Els humans són uns estúpids, ja ho veieu, ja ho veieu!
Es barallen i es fan guerres mútuament, ja ho veieu!
I després volen que els salvin,
i després volen que els salvin
”redemptors” baixats del cel, ja ho veieu!

(Es reprèn la desfilada)

Mantindrem el nostre imperi sobre el món, sobre el món!
Mantindrem el nostre imperi sense esforç, sense esforç!
Doncs els homes ells mateixos,
doncs els homes ells mateixos,
quan un corre l’altre li posa entrebancs.

(Es reprèn la desfilada ies queden “congelats” al fons, fent costat al Poder i al Diner i Temptació.
Temptació fa córrer per terra una taronja. Surten corrents Das i Faràs barallant-seper agafar-la. L’agafa Das.
L’escena doncs queda doble: al fons, un xic més elevats, el Poder amb els seus.A primer terme, l’acció de Das i Faràs. ).

Faràs Sîs plau, dóna’m un tros de taronja.

Das És meva. L’he trobada jo.

Faràs Jo també l’he vista. L’hem trobada tots dos.
Jo en vull la meitat.

Das Però jo l’he vista primer!

Faràs D’acord: si l’has vista primer, menges primer tu la teva part idesprés jo em menjo la meva.

Das Va!, No siguis beneit.
¿No ho veus que si te’n dono la meitat n’hi haurà tan poc per cada un que totsdos ens quedarem amb gana?
O sigui que no hi guanyarem res.
En canvi, si me la menjo tota jo, almenys un quedarà satisfet!

Faràs Ah, i per què has de ser tu!?
També me la podria menjar tota jo!

Das Però ... és que jo... ja l’he començada!

Faràs Doncs jo la podria acabar!

(Faràs li corre aldarrera per prendre-li. En veure que no pot, desisteix i canvia de tàcticaposant-se a plorar. Das, afluixant, diu:)

Das Au, va! (li’n dóna un tros)
Perquè som amics, eh! Encara quem’estimaria més no tenir-ne d’amics com tu!
(Faràs se la menja d’unarevolada).
Veus ara què ha passat: jo encara tinc gana!

Faràs I jo també!
Tu rai que tens reserves (indicantla seva panxa).

Das Mira qui parla! Que no t’has vist la teva, de panxa?

Faràs Panxa? Jo tinc panxa?
Oh, quina il·lusió. (Sel’acaricia i li fa un petó. Després reacciona dient:)

Però, saps de què està plena aquesta panxa?... De gana! Res més que gana! (I es posa a plorar, totcridant:)
Tinc gana; tinc gana,...

Das Au va; no ploris!
Mira: asseguem-nos aquí i pensem.Pensem si trobem alguna solució.

Faràs Pensar amb la panxa buida... No en sé!

Das Home, ara ja hi tens alguna cosa!

Faràs I tu suposes que aquesta mica de res que tinc aquí (se senyala la panxa) pot arribar aquí? (se senyala el cap).

Das Nooo! No ho he pensat mai!
Aquí dalt, a tu, no t’hi arriba res!
Més aviat és el cervell que t’ha baixat a la panxa.

Faràs Quina llàstima que els pensaments no engreixin!

(Pensen. De cop Faràs fa un salt totcontent)
Ja ho tinc!!! Saps què podem fer? Jugara la loteria!

Das A la loteria!?
A la loteria, per treure primer s’hi ha de posar.
La loteria només és pels rics. Els rics hi guanyen, però els pobres només hiperden el poc que tenen.

Faràs Vols dir que no hi podrem jugar mai, nosaltres, a la loteria?

Das Saps què podríem fer?
Posar-nos ben nets i macos. Ben eixerits...

Faràs Si es tracta de fer goig, deixa-ho per mi (Comença a arreglar-se).

Das Espera’t!
Ens posem ben macos i simpàtics, i quan passi algun d’aquests senyorassos que avegades hi ha, li comencem a fer la papallona, a tocar-li la barbeta, a dir-lique estem molt contents de veure’l...
A veure si ens convida.

(S’entrenen mútuament a fer-ho)
... “I quin senyor més ben plantat que és Vtè!”
“I quina cara de generositat que té!”
“I quina bona flaire!” (En Faràs fapudor!...).
“Deu tenir molts amics, Vtè”...

(Passa Agar, gitana, amb una criatura)

Nen Mira, mare, quines ximpleries que fan aquests...! (Das i Faràs reaccionen avergonyits)

Das Calla! Li demanarem la bonaventura.
Senyora: bon dia. Podria dir-nos el nostre futur? (Ensenyant-li les mans.)

Faràs (També ensenyant-li lesmans) Senyora: digui’m si podré sopar... (La gitana li mira les mans i fa cara de sorprendre’s)

Agar Són teves aquestes mans? (Seles mira i remira, i al final, mirant enllà, diu:)
“És lluny, però ja el veig.
Tardarà a arribar, però ja s’acosta”.

Faràs Pa amb formatge?

Das Pssst

Agar “Porta un llibre amb la sentència escrita:
Ai dels qui ara aneu tips: el menjar es podrirà a les vostres entranyes.
Ai de vosaltres els rics: es corcaran els vostres graners”...

Das (Interrompent i ambcerta frustració) I no diu res més?

Agar (Llegint les mans de Das)“Ja està sembrada la llavor.
Ja el sol comença a daurar les espigues.
Qui mengi d’aquest pa mai més no tindrà gana.
Qui begui d’aquest vi mai més no tindrà set.
Feliços els que ara busqueu pa: trobareu l’aliment de la vida.
Feliços els qui ara busqueu justícia:
sereu ciutadans del món que s’acosta.
Feliços els qui ara ploreu:
els vostres ulls rentats descobriran la Font de l’Alegria.
(Va allunyant-se) Feliços elshumils...
Feliços els nets de cor..
Feliços”...

Faràs Hi has entès alguna cosa, tu?

Das Tu només l’entendries si et prometés un pollastre a l’ast.
(Das i Faràs surten seguint Agar i el nen,com esperant alguna cosa més. Poder,descongelant l’escena:).

Poder Heu sentit? “És lluny però ja s’acosta”.
Hem d’evitar que es faci realitat aquest proverbi terrible.
(Dirigint-se a Temptació) Organitzales nostres forces.

Tempt. De cop i volta s’han canviat els plans.
Déu tira endavant els seus projectes... però ha tingut un “petit” descuit: hisom nosaltres!
Disposem-nos per la batalla amb la nostra dansa ritual. (Es vesteixen de dimonis posant-se les capes vermelles que ja tenienpreparades, ben plegades, als fons de l’escenari. Treuen el foli doblat quedissimulava la forca i es posen en cercle)

Que la força i el Poder del Mal corrin per les nostres venes. Aquesta és labatalla decisiva.
Si vencem, el món serà nostre.
Si no vencem...

Poder (Interrompent) Calla!
Vencerem sigui com sigui!
Que comenci la dansa.

Tempt. (Fent un crit) Vencerem!!

Dimonis (Amb ritme acompassat irepetitiu)
Així sigui, així sigui, així sigui.

Tempt. Amb diners ben tractats
podem fer molt disbarats (bis)

Dimonis Sí, sí, sí; eh que sí, sí i sí (bis).
eeauní, sigui així (bis)
Així sigui, així sigui, així sigui.

Tempt. Amor fals pot fer podrir
tot el que vulgui florir (bis)

Dimonis Sí, sí, sí...

Tempt. Patriotisme espatllat
dóna molt bon resultat (bis)

Dimonis Sí, sí, sí...

Tempt. Per ser els amos de debò
imposem arreu la por! (bis).

Diner Aneu als palaus dels reis i a les cases dels més pobres;
a les places i als mercats;
a la ràdio i a la televisió.
Canvieu i disfresseu-vos de mil maneres
per convèncer tothom que no hi ha altra salvació
que aquella que ve del Poder i del Diner.
Que tothom entengui
que qui no lluita per estar sobre els altres
acabarà trepitjat per tots.
Anem! (Surten corrents. Poder queda sol al mig, mirant enlaire, ambactitud desafiant. Llum vermella)

Poder Tu amb els pobres; jo amb els rics.
Tu amb la multitud; jo amb la selecció.
Tu amb l’amor; jo amb el domini.
Ja ho veurem qui guanyarà! (Surt depressa. Fosc).

QUADRESEGON.

(Escena costumista: pastors, nens que juguen,dones feinejant, alguns xerrant... Llum normal).

Ester ... Jo també ho he sentit dir a molta gent.
Fins i tot n’hi ha que diuen que hem d’estar preparats.

Rut Preparats per a què?

Ester I jo què sé!

Josep Aquesta nit no tenia son, i m’estava mirant les estrelles.
Són boniques les estrelles...
El meu avi deia que les estrelles són d’or; per això brillen tant.
Però l’or, comparat amb les estrelles...
Les estrelles són vives.
Me les vaig estar mirant una bona estona:
estaven inquietes... com si esperessin algú...
I vaig sentir com una espècie... de por, però que no era por...
¿Sabeu quan s’acosta una tempesta,
que ho notes en l’aire que es respira?
Doncs, era una cosa així,
però com si tota la força de la tempesta fos nostra,
sortís de nosaltres...
Jo em sentia... dèbil ... i poderós a lavegada.

Judà Vols dir que no somniaves?

Josep Segur que somiava!
Però hi ha somnis i somnis...
Hi ha somnis que neixen de la nostra por, o dels nostres desitjos...
Però hi ha somnis que són intuïcions.

Rut Caram, Josep, quin llenguatge...!

Josep (Insistint) N’esticsegur:
ha de passar alguna cosa que farà canviar la nostra vida!

Ismael (Veient Agar que entra).Mireu: l’Agar!
(Dirigint-se a Judit) Eh que lesgitanes saben llegir el cel?

Judit No, home, no. Saben llegir les mans.
I si dius mentides ho coneixen...
(Ismael espontàniament amaga les mans. Esdirigeix a Agar:)
Senyora: oi que vós llegiu el cel?

Agar Només quan el cel parla; només quan el cel parla...
Em deixes mirar els teus ulls per veure si puc llegir el Cel?

Ismael Em farà mal?
Agar No! Els teus ulls estan molt nets...(El nen es frega els ulls i es presta aque Agar els pugui llegir bé. Els llegeix, li fa un petó al front, i comença arecitar, o cantar, com en èxtasi:)

“El vent que xiula porta paraules
trencant silencis de negra nit.
Obriu les portes, obriu finestres:
ja neix l’albada, allà mar endins”.

(A Josep)
“Tu que saberes conèixer els signes
del Temps que avança vers l’Infinit,
pren aixa branca plena de vida (indicantMaria),
cuida la força que hi ha al seu si”.

(A tots)
“Els ulls s’aixequen per veure l’alba
que ja anuncia un altre Jorn.
És Vida Nova per a tots els homes
que amb afany busquen nous horitzons”.

(Agar ha anat marxant. Tothom es quedaparat.
Ismael descongela l’escena preguntant a Judit:)

Ismael Josep i Maria es casaran?

Judit No ho sé. Això ho han de dir ells.
(Joc de mirades. Josep i Maria també esmiren i al final s’abracen. Tothom aplaudeix i s’engresca).

Rut Au va! Preparem un casament ben bonic.
Que s’aparti tothom. (A Josep i Maria)Vosaltres dos, al mig.
Un tamboret per en Simeó!

Simeó Sí, senyors. Això s’ha de celebrar.
Porteu-me la capa solemne.
(Li posen la capa i puja al tamboret.Quan tot està a punt)
Disposem-nos per al casament.

Maria (Apartant-se del centre ide Josep)
Espereu un moment...
La meva ànima està pertorbada,
i els meus peus no troben el camí.

Simeó Déu, a vegades, alça un mur davant nostre
per fer-nos aixecar el cap,
i així puguem veure els seusprojectes.

Maria Senyor, feu àgils els meus ulls
i torneu transparent l’aire que m’envolta:
que el meu cor vol ser-vos fidel
i el meu esperit cerca els vostres senyals.

Simeó En vós, Maria,
ha estat trobada tota la saba del món.
Sou la terra ben regada perquè hi neixi la llavor.

Maria (Canviant lentamentd’expressió
perquè Josep ha anat cap a ella:)
La foscor que m’envoltava es torna ombra protectora
que amaga una intensa resplendor.
Sento com una veu que en parla;
que em parla i ressona dintre meu:
és el Senyor, el nostre bon Déu
que s’acosta en forma d’Infant.

Simeó Tots els profetes han parlat
d’un Infant, que té la clau
del Món Nou que ha d’arribar.
I el seu nom és: Príncep de la Pau.

Maria La meva ànima exulta
perquè ha arribat el gran moment:
Ja brilla en el firmament
la llum més clara i més pulcra.
Déu realitza els seus plans:
plans de bondat, d’amor als homes;
als homes de bona voluntat.
(Josep i Maria tornen al centre,
de cares l’un a l’altre, i es donen les mans
recitant i cantant:)

Josep Vostra mà faci amb la meva
una arcada sobre el món
per on entri l’alegria
i la vida per tothom.

Maria Espòs meu, Josep amable,
és món cor tot ell per vós;
i que el cel nostre amor faci
raig de llum per tot el món.

Simeó (Imposant-los les mans i ambsolemnitat)
La benedicció de l’Altíssim
és abundant sobre vosaltres;
i arribarà a les generacions futures.

(Quadre plàstic per uns breus instant.
Descongela l’escena Faràs dient:)

Faràs Tot això em sembla un somni!

(Llum vermella sobre la llum que ja hihavia. Entra Poder incorporant-se ala situació, amb sorna)

Poder Vaja!... Vosaltres també somnieu?

Samuel Qui és aquest individu. Qui ets, tu?

Poder Sóc un “especialista” en somnis...
I puc assegurar-vos que...
somnis com aquests que acabeu de tenir
signifiquen que no esteu bé del cap.

Das (Replicant) Això noha estat cap “somni”!

Poder (“Condescendent”) Tenstota la raó:
això no ha estat cap somni;
això ha estat una bestiesa.

Jo els conec bé els vostres somnis...
(Acostant-se a Amós)
Tu avui has somiat que et casaves amb una princesa d’ulls blaus i bonics; idesprés et coronaven rei. Oi que sí? (Consent,admirat)

(Acostant-se a Sarai)
I tu has somiat que el teu fill tornava de la guerra convertit en un grangeneral que manava sobre tothom. No és veritat?

(A Benjamí)
I tu has somiat que creixies com el fum i viatjaves per tot el món, i que eresl’amo de tota la terra.

Benjamí Com ho saps, tu, això?

Poder Jo els conec tots, els somnis.
I sé conèixer els vertaders i els falsos.
Tots aquests somnis que he dit seran vertaders...
si feu cas del que us diré.

(Dirigint-se a Josué)
Quan dos es barallen, qui et sembla que guanyarà: el més fort o el més dèbil?
Els forts són els qui creuen en la força, la violència. Els que tenen orgull.
O som llops o som ovelles.
Però les ovelles són devorades pels llops.

(Dirigint-se a Rebeca)
Tu has somiat que vivies en un palau...
però només tens un tros de barraca,
més de les rates que no pas teva...
Els que tenen palaus és perquè han tingut força,
i esclaus per fer-los construir.
Creus que la tindràs mai una casa com cal
essent “bona persona”?

Àngel (Entrant i intervenint desobte)
Jo també els conec, els somnis.
Els somnis són importants per a la vida.
Però primer és necessari escollir quina classe de vida volem.
El poder i el domini sobre els altres
porten a la destrucció de tots.
L’experiència ho deixa ben clar.
Voleu construir un món de germanor
on la Vida creixi i es renovi constantment?
Ara és possible.

(Comença a encendre’s un focus blanccentrat en Maria i Josep, mentre va apagant-se el llum vermell)

Maria Jo ja he fet la meva tria:
voldria que l’Amor substituís el Domini.
Que la llibertat substituís la Por.
Que els llops pasturessin junts amb les ovelles,
jugant a la fresca d’un nou matí.
(Josep s’hi associa agafant-li la mà.
Es va encenent un altre llum centrat en l’àngel
i es va apagant la llum ambient).

Angel (A Maria, i a Josep).
El teu somni serà realitat.
El príncep del Mal anirà perdent el seu domini.
De vosaltres naixerà un nou Príncep.
No regnarà per la força del poder
ni amb l’engany del diner,
sinó amb l’impuls de l’Amor.
El cor dels homes ja comença a ser capaç
d’obrir-se a la bondat.
Alegreu-vos, doncs: ha arribat l’hora.
Si ho voleu podeu ser lliures
i engendrar llibertat.
(Ja només hi ha els dos focus: el deJosep i Maria i el de l’àngel).

Maria La meva ànima magnifica el Senyor
perquè no s’ha descuidat de nosaltres.
Ha mirat la nostra petitesa
i ha decidit fer-hi meravelles.
Estem a punt, Senyor.
Que es compleixin els vostres projectes.

Àngel Oh, Terra: seràs mare.
Hauràs de patir els dolors del part;
però el fruit de les teves entranyes
serà un HOME NOU.

Josep Que l’esperit de Déu faci lliure la nostra llibertat,
i reforci el nostre esforç.
Que la seva llum il·lumini la nostra mirada.

(Van apagant-se els llums. Final de la 1ªPart.)

SEGONA PART

QUADRETERCER.

(Escenari buit. Llum normal.Entren Maria i Josep)

Maria No falta gaire per arribar a Betlem,
però estic molt cansada.

Josep Jo també estic cansat.
Reposem un xic, que no tenim cap pressa.
(S’asseuen a terra o un xic elevats alfons de l’escenari. Beuen de la cantimplora.)
Aquest emperador romà té uns capricis ben estranys.
Ara vol saber quants súbdits té. Li agrada manar.

Maria Una bona manera perquè tothom pagui impostos.
Nosaltres hem de treballar contínuament
perquè els Romans puguin dedicar-se a la guerra i a dominar el món.

Josep Ho tenen ben muntat...
O pagues, o no ets ningú.
Si no pagues, no estàs al cens.
I si no estàs al cens, és com si no existissis:
no tens drets; no tens personalitat jurídica,
no pots casar-te; no pots comprar una casa;
no pots tenir un negoci per guanyar-te la vida...
I, si et troba la policia, et detenen per indocumentat.
I, apa!: a treballs forçats!

Maria Diuen que els romans fan grans construccions:
carreteres, ponts, teatres, aqüeductes...
No fan res de tot això, ells.
Ho fan, ho han de fer, per força, els esclaus;
els esclaus de tants països dominats.
Milers d’esclaus van morir per fer la carretera de pedra que travessa el nostre país!
El gran imperi romà el construeixen els esclaus i els nostres impostos.

Josep El món està mal muntat.

Maria Hi ha d’haver alguna manera de canviar tot això!

Josep I si no hi és, caldrà inventar-la.
(Descansant, queden endormiscats. Entra Poder, temptant:).

Poder (A Josep) La teva feinasón les fustes.
No serveixes per res més que per fer portes i finestres;
les portes i finestres de les cases dels rics,
que són els únics que et poden pagar!
Amb la teva dona voleu canviar el món?!
Que vols ser la riota de tothom?
Qui porta els pantalons a casa teva?
No ets tu el cap de casa?
La teva dona té deliris de grandesa,
amagats sota una pell d’humilitat.
Tothom se n’adona que està desequilibrada...
Es pensa ser la mare d’un Salvador!...
però heu d’obeir els capricis d’un emperador orgullós
que està dos mil quilòmetres lluny!
A Roma han aixecat un altar a la Pau Romana.
I per què, no? S’ho han guanyat!

Si no us agrada, lluiteu per construir la Pau Jueva.
Però això no es fa fent de fuster
sinó amb armes i exèrcits ben entrenats.
Si vas a Betlem, ets un covard.
Si vols la Pau Jueva,
vés a les muntanyes on hi ha els rebels.
Si vols la teva pau, prepara la guerra.
(Surt Poder. Ells es van despertant)

Josep Vols dir que fem bé anant a Betlem?

Maria No ho sé. Però no podem pas tornar enrere.
Aviat el nostre fill trucarà la porta.
(Josep se li acosta, il·lusionat pelfill)

Josep El nostre fill!
A Betlem trobarem un bon lloc on pugui néixer.
(S’alça i ajuda Maria a alçar-se)
M’agradaria portar-te a un hotel de cinc estrelles...!

Maria I ara! Que t’has passat a l’enemic?!
Fa un moment que no volies anar a Betlem
per no fer el joc a aquell de Roma;
i ara vols anar a un hotel de cinc estrelles?!
Tu creus que el nostre fill, un fill de Poble,
vol néixer entre la classe de gent que va a aquests hotels?

Josep M’agradaria que el nostre fill fos un gran personatge.

Maria Estic segura que ho serà,
però no com els que neixen als grans hotels.
Mira: a l’entrada del poble hi ha una cova on solen deixar els animals. Ja m’hoimagino...
el nostre fill allà, ben calentó,
posat dintre la menjadora amb un bon coixí de palla,
sota l’alè amorós d’un bou o d’una mula
o, potser, un simpàtic burret...
Les Escriptures diuen que, quan Déu va crear Adam,
el va posar entre els animals
perquè tots veiessin que era el rei de lacreació...

Josep (Dramàtic) Tuacceptaries que naixés entre ... un bou i una mula?!

Maria Un bou i una mula?... Meravellós!
(il·lusionant-se progressivament)
M’agraden aquests animals: tan grans i tan pacífics.
M’agraden sobretot els seus ulls:
grossos i transparents; sempre oberts.
Quan els contemples no aparten la mirada.
Et miren sense por ni sense recel.
Són ulls d’amic.
Quan Jesús miri aquells ulls veurà,
com per unes petites finestres,
totes les coses bones de la Terra.
Serà el seu primer somriure.
(Amb decisió) Anem a la cova, Josep.

Josep No, Maria, no.
Sóc el teu marit! Si fes això no seria un bon espòs.
Sóc el cap de casa.
Sóc responsable de tu i del nostre fill.

Maria I ara, a què ve, això!...
Josep:
cal que les coses siguin molt clares entre nosaltres.
Mira; sóc jove i valenta.
Puc valer-me per mi mateixa.
I tu també: et jove i espavilat,
i podries prescindir de mi.
Si jo m’he casat amb tu
no és pas perquè em cuidis.
Són unes altres les coses que ens han de preocupar.
(Breu silenci)

Josep Maria: per què t’has casat amb mi?

Maria (Desdramatitzant) Quinapregunta!
No me l’esperava... No ho sé...
Ho veig tan natural que em casés amb tu,
que no ho sabria explicar.
És com si jo anés... seguint un camí.
La vida és un camí.
Hi ha un camí per cada persona.
I cadascú ha de fer ell mateix el seu camí.

Però en un cert moment vaig adonar-me
que tu anaves pel mateix camí,
al mateix pas,
mirant el mateix horitzó...

És meravellós...
El camí he de fer-lo igualment.
Hi ha pujades que em cansen
i baixades que em fan córrer.
De vegades trobo pedres que fan mal als peus...
Tot és igual que abans,
però il·luminat, banyat per la llum.

Des que camino amb tu,
mai més no he tingut por.
Penso que no deu ser massa important que ens hàgim casat:
allò que ens uneix a tu i a mi és el camí,
i la llum de l’horitzó cap on anem.

Perdona, Josep:
no ho sé explicar per què m’he casat amb tu;
però tampoc no sabria viure sense tu.

Josep No sé si he sentit la teva veu
o eren els meus propis pensaments.
T’he entès perfectament, Maria.
Gràcies. Moltes gràcies.
Anem: el nostre camí passa per la cova de Betlem.
(Surten amb pas decidit. S’apaguen elsllums).

QUADREQUART.

(Nit. Llum vermella dèbil. Pastors, menysRubén. Tothom dorm. Entren, amb música adequada, els dimonis amb Temptació. Escol·loquen en línia, al fons. Para la música i comencen a cantar:)

Dimonis (Cançó treta d’uns vells pastorets
que es feien a Figueres)

Comenci la guerra,
s’encengui la Terra,
posem-hi guspires
del foc infernal.
Que mai l’hemisferi
entengui el misteri
d’un Déu que s’apropa
naixent al Portal.

Tempt. (Passejant-se entre elsadormits)
Sembrem la discòrdia.
Fem fora la joia.
Que els homes s’odiïn (bis)
buscant fer diners.
Fem créixer l’enveja
que cada home deixa
podrit fins als ossos (bis)
inútil pel bé.

Dimonis Que mai l’hemisferi...

Tempt. Que hi hagi abundància
que engendra arrogància
i misèria pels altres (bis)
que moren de fam.
Que lluitin els homes
amb armes ben fortes:
i es perdi per sempre (bis)
el camí de la pau.

Dimonis Comenci...
(Acabat el cant, cada dimoni s’acosta perfer la seva temptació)

Dimoni 1 (A Faràs) Per fi podràsatipar-te:
pernil, torrons, bon vi...
I sobretot un bon restaurant.
Que es vegi que ara ets ric.

Dimoni 2 (A Das) No has pensat maien ser més que els altres?
No t’has imaginat la felicitat de trepitjar tothom?
Saps el plaer de sentir-se per damunt d’aquells
que abans eren més que tu?

Dimoni 3 (A Rebeca) No deixispassar l’ocasió de viure entre rics.
Ara tens diners per comprar el millorjovenot.
Desmarca’t de la teva gent.

Dimoni 4 (A algun noi) Ara cap noiano és massa per tu.
Les que més t’agradin, fes-te-les teves.
Si pot ser avui, no esperis demà.
Ara mateix.
No hi ha res que t’aturi.
La vida és curta. Afanya’t a aprofitar-la.

Dimoni 5 Que feliç series si manessis i disposessis
sobre milers i milers d’homes...
Si tu moguessis un dit, i tothom ajupís el cap,
i tothom et fes reverències
i et posessin dalt d’un pedestal.

Dimoni 6 (A algú altre) No sentscom dringuen les monedes?
Poden entendrir el cor més rebel.
Són la clau de la felicitat: elles n’obren la porta.
Tindràs a l’abast tot el que desitgis.
Somia... somia... Ho poden tot...
(Al ritme de la mateixa música d’entrada,van marxant els dimonis. S’ha fet de dia i es van despertant.
Arriba corrents Rubén amb una gran notícia,
ensenyant un bitllet de loteria).

Rubén Hem tret; hem tret!

Rebeca Vols dir? N’estàs segur?

Rubén Està ben clar. Mira (Ensenyael diari i diu les xifres de la grossa de l’any)
Veus? Són els mateixos...

Josué (Comprovant-ho) Estàclaríssim.
Hem tret la rifa!!!

Amós (Comprovant) Sí que ésveritat! Som rics!

Tots Som rics! Som rics,...
(Comencen a somiar...)

Josies Jo em compraré un xalet amb piscina!

Samuel Jo em passaré la resta de la vida fent viatges.

Judà Jo els posaré al banc i .. a viureee!!!

Faràs Jo vull fer un àpat fins que rebenti!

Josué Ep, ep, ep!
A veure: una mica d’ordre, que aquí tothom vol sucar-hi.
(Dirigint-se a Faràs) Només hem tret
els que hem comprat participacions d’aquest número.
Vols dir que en tens, tu?

Faràs És clar que en tinc. Mira. (Liensenya el número)
Que no en puc tenir, jo?!

Rubén No recordo que me n’haguessis comprat...
(Paral·lelament)

Rut Lladres! Lladres! (Encarasense acusar ningú).
M’han robat el número!
(Es fa un gran i espès silenci.Interrogatori a Faràs)

Noemí A qui el vas comprar, aquest número?

Faràs (Titubejant) Me... me’lvaig trobar pel camí...

Rut És el meu. Me l’ha robat! Lladre!

Das I com ho saps que és el teu?
Potser el va perdre algun foraster.

Josies Tu ets el seu company, és clar; i per això el defenses.
Tots dos sou uns lladres.

Amós A quin lloc el vas trobar?

Faràs (Aguantant el tipus) Alcamí que va per avall.
I de lladre, res, eh!

Judà Hi passa molta gent per allà.

Rut No l’ha pas trobat. És mentida.
Me l’ha robat a mi! (Mira de prendre-li.Els separen)

Judit El que és cert és que tu no l’has comprat.
Per tant, no et toca res.

Faràs El que es troba és de qui ho troba.

Rut Però, si és el meu! Lladre!

Faràs (Mig cedint i ensenyant-liel bitllet) Mira:
si em convides a un bon sopar
fins que no pugui menjar més,
te’l dono.

Rut Tu no m’has de donar res, perquè és meu.
Lladre, més que lladre!

Faràs Doncs així no te’l dono.
I l’estriparé si me’l voleu prendre!
(Amenaça de fer-ho. Reaccions pertinents).

Das Així no arreglarem res.
Proposo una solució:
En Faràs, que és el qui té el bitllet,
diu que te’l dóna si pot fer un bon sopar.
Però tu no vols convidar-lo...
Doncs proposo que tots plegats feu un bon sopar,
i els altres el convideu...
que ara ja no us ve d’aquí!

Tots (Després de discutir-ho unamica). D’acord.

Josué Bona idea, això del sopar.
(En Faràs fa el gest de donar el bitllet,però intervé Das)

Das Un moment; un moment.
Us sembla bé aquesta solució que he proposat?

Tots Síiii.

Das (Amb parsimònia)Doncs....Senyors:
les solucions es paguen,
sobretot circumstàncies com aquesta.
I el preu és que...
també em convideu a mi,
perquè jo tampoc tinc cap paperetd’aquests...

Noemí Al final s’han sortit amb la seva, aquests.
Va! No em parlem més: quedeu convidats tots dos.
(Das i Faràs s’abracen amb la comèdiapertinent).

Ruben Vull dir una cosa:
Em sembla molt bé això de fer un sopar.
Però ha de ser un “senyor” sopar.
Que es noti que ara som
–els que hem comprat el número, és clar−
gent de “categoria”.
Un bon restaurant, smoking, música,
cambreres maques, xampagne francès,...

Amós Xampany “francès”?...
Segur que el “japonès” és més bo...

Josies Jo crec que per fer un sopar de categoria
hauríem de fer venir un estraperlista.

Judit Voldràs dir un especialista..

Josies És el mateix... Allò que també en diuen un mestre.

Judit Es diu un maitre.

Rubén Vaig a buscar-lo.
(Surt a buscar-lo. Els altres comentenentre ells.
Faràs parla amb Das a part)

Faràs Aquests volen fer tantes coses –vestits i tot això−
perquè nosaltres no hi anem.

Das Doncs, ho tenen clar!
De totes maneres,
aquests tenen més ganes de “categoria”
que de pa amb tomàquet.
(Confidencialment)
És veritat que te l’has trobat, el número?

Faràs Jo només li vaig treure de la butxaca per poder-lo mirar.
No n’havia vist mai cap de paper d’aquests.
Després li vaig tornar a posar a la butxaca!...
Però ell es va moure i el paper va caure...
i com que ell no el va collir...
Però jo el vaig agafar de terra!

Das Ja, ja.
Has fet bé de tornar-li.

Faràs Sí; què volies que fes? Tampoc me’l podia menjar...
I jo el que vull és això. (Fa el gest demenjar).

Das Doncs avui t’hi podràs aprofitar.
(Arriba el maitre)

Maitre Senyors: vostès diran què desitgen:

Sarai Jo una bona arrosada.

Rebeca Jo caviar a la planxa. Pxt! autèntic, eh!

Ester Jo peix fresc fregit amb aiguardent
(El maitre es desconcerta)

Samuel Senyors, senyors: un moment!
Un xic de paciència.
(Al maitre). Vostè és el maitre delrestaurant de 5 estrelles...

Judit (Interrompent-lo) Elsrestaurants no tenen estrelles sinó forquilles...

Samuel Bé...! El senyor ja m’entén.
Veurà: nosaltres som una colla de “senyors”
–bé... aquells dos només són invitats−
que voldríem fer un sopar de categoria;
i voldríem que Vtè, com estraperlista,

Judit (Interrompent)Es-pe-ci-a-lis-ta.

Samuel Això, com especialista,ens aconsellés.
Ah! No tingui en compte el preu...
No ens ve d’aquí, sap?

Maitre Amb molt de gust, “senyors”.
(Va mirant la Carta,
començant a comprendre la “situació”)
El menú podria ser per exemple...
Què els sembla uns
entreteniments:
uns canapès de caviar de l’Iran,
salmó “fumé” d’Escòcia,
foie gras d’Holanda,
dàtils del Marroc, farcits amb cansalada virada;
croquetes de pollastre amb garnatxa,
remullat amb vermout italià;
xampany brut i llimonada neta
amb una mica de whiski escocès?

La minuta, que vol dir el menú –
o sigui: els plats forts− podria ser:
una petita marmita Enric V,
un “ragou” de “bogavante” del Mediterrani,
un “loup” de mar amb salsa “mouselline”;
tot això acompanyat amb vi blanc del Rhin,
cava superextra del país,
però del que està preparat per a la exportació als Estats Units,
i un “sorbete” de “Plamplemouse”.

Carns:
una “cote de boeuf” a la compota,
una “poularde” amb xampinyons i trufa dels Alps
amb vi del Priorat, reserva del 96.
Crec que quedaran bé.

Com a “dessert”, que vol dir postres:
petits “crepes susette”, gratinats amb maduixes silvestres,
amb cava dolç de Vilafranca
i licors variats.
I evidentment: cafè i puro.

Faràs Perdoni, senyor mestre:
Tot això que Vtè. diu, jo no sé pas què és.
Però, no tindria un parell de llesques, ben grosses,
de pa amb tomàquet i pernil?

Maitre Això, qualsevol bar li farà;
però un restaurant de la nostra categoria...
Perdonin, “senyors”: tot això com pensen pagar-ho:
en efectiu o amb targeta de crèdit?

Ruben Aaaah! Aquí ve la sorpresa.
Guaiti això (li mostra un dels bitllets)

Ester (Amb sornegueria) Lisembla que n’hi haurà prou?
(El maitre es mira i remira el bitllet)

Maitre Perdonin, senyors:
aquest bitllet no val res; almenys per ara.

Rubén Com que no val res!
Això són dos-cents cinquanta milions!!!
Miri, miri: ho diu aquí! (Li ensenya eldiari).

Maitre Perdoni: vol llegir què diu aquí?

Rubén (llegint) LOTERIA DENADAL.

Maitre Correcte. Vol llegir ara el seu bitllet, aquí?

Rubén SORTEO DEL NIÑO.

Maitre Ho lamento, “senyors”.
Han d’esperar per Reis, a veure si tenen sort.
En tot cas poden tornar-me a cridar. (Surt)

Rebeca (Reaccions oportunes. Al final)
Tot això és com un mal son...

Faràs Si els somnis engreixessin...

Das Doncs, si és així... jo em poso a dormir:
a veure si tinc somnis més reals.
(Els altres queden “paralitzats” defrustració).

Angel (Entrant. Llum pertinent).
Us anuncio una Bona Notícia;
una gran alegria, que ho serà per a tothom:
A Betlem, casa del Pa, ha nascut el Salvador:
el definitiu; el de debò
perquè ho és per a tots els pobles.
Per conèixer-lo, aquest és el senyal:
trobareu el nadó amb els ulls oberts
i posat en una menjadora:
perquè la seva vida és aliment,
i els seus ulls oberts
són l’inici d’un nou camí.
(Sorpresa de tots. Faràs trencal’encantament)

Faràs Òndia!!! Això és molt gros!
Sembla que no pugui ser veritat!

Ester Companys:
anem a Betlem a veure què ha passat.
(Es disposen a marxar.
Poder, entrant en sentit contrari, elsbarra el pas)

Poder On aneu, estúpids!
L’àngel us n’ha dit només la meitat, de la història.
Escolteu ara el que us diré jo.
Ell us ha parlat mentre somiàveu...
Jo us parlo ara que esteu ben desperts...

Ha començat una gran guerra
i cadascú ha de decidir de quina part està.
Ha de decidir si vol ser dels vencedors o dels vençuts.
Jo tinc els valents.
Ell... un infantonet posat en una menjadora...( amb sarcasme)
i que ens el “menjarem” de viu en viu.

Noemí (Dirigint-se a l’àngel)Digueu-nos què hem de fer.

Àngel El que us he dit és veritat.
I també heu de tenir en compte el que us diu el Poder.
Hi ha una lluita oberta,
però hi ha dues maneres de fer-la:
el Poder us proposa de fer-la els uns contra els altres.
Us asseguro que així no hi haurà vencedors i vençuts.
Només hi haurà vençuts.

També podeu lluitar perquè entre els homes
hi hagi amor i fraternitat.
Aquesta lluita sí que val la pena:
és l’única en què tots podeu obtenir la victòria.
És ben cert:
anar a Betlem vol dir renunciar al domini sobre els altres.
Anar a Betlem significa veure en cada home un germà.

Poder (Rialla) “Veure en cadahome un germà”!!!.
No vulgueu fer invents estranys.
L’home és un llop per a l’home;
i això ho sabeu molt bé tots.
Sempre ha estat així, i sempre serà així.
La qüestió és ser dels que devoren
o dels que són devorats.
No hi ha altra tria a fer.

Àngel Fins ara,
sovint l’home ha estat un llop per a l’home.
És cert.
I també és cert que tothom qui devora acaba devorat.
Us agrada com ha anat?
Us agrada que hagi anat així?

Doncs, ha arribat el moment de canviar-ho.
L’Infant de Betlem,
nascut per ser aliment,
ha començat el canvi.
Qui de vosaltres s’hi vol apuntar, també?

Ester Home, això d’un món de germans,
a mi m’agradaria molt si comencéssim tots alhora.
Però, què passa si un comença i els altres, no?

Rut Doncs, ja ho has sentit:
que se’l mengen de viu en viu.
Jo sempre ho he dit: ser bo, si ho fos tothom...
Però si he de començar jo...
deixo aquest “honor” a un altre.

Sarai Una cosa és ser bo i una altra ser burro! (Breu silenci)

Faràs Doncs, jo m’hi apunto.
Jo no tinc res a perdre-hi.
Anem a Betlem!
(Es divideixen. Surten: uns seguintl’àngel, uns altres seguint Poder).

QUADRECINQUÈ.

(Escena: Llums apagats. Tothom: a l’esquerratots els dimonis amb els que els han seguit; al centre, l’àngel tot sol; a ladreta Maria i Josep amb tots els que han seguit l’àngel. S’encén un llumvermell il·luminant només els de l’esquerra)

Diner Assemblea general de les forces de l’infern!

Poder He convocat Assemblea General
perquè han arribat notícies que, si són certes,
podrien portar-nos seriosos problemes.
Segons les últimes informacions,
una nova força ha entrat al món.
De moment no en sabem res, només una cosa:
és el contrari de la Riquesa i el Poder,
i per això només la poden tenir els dèbils i els petits...

Puc afirmar i afirmo
que no estalviarem esforços ni lluites per anul·lar i destruir
aquesta nova força que pretén ficar-se
a on ningú l’ha demanada.
No permetrem que els pobres facin un món
en què no depenguin dels rics.
No permetrem que hi hagi a la terra
cap altra força que no sigui la Riquesa i el Poder.
No permetrem que estils de vida contraris
posin en perill l’evolució de la humanitat
cap una vida cada dia més ordenada i dirigida.
Lluitarem perquè els homes estiguin cada dia
més lligats al desig de ser més rics que els altres.
Lluitarem perquè els humans continuïn buscant la pau
preparant la guerra.

(S’il·lumina l’altre costat amb llumblanca.
També un focus fa ressaltar l’àngel.
Cal donar relleu al seu missatge)

Àngel Tots i cada un de nosaltres
es troba entre dos espais:
l’espai de la llum i l’espai de l’ombra.
Cal decidir-se.

Tots i cada un de nosaltres
es troba empès per dues tendències:
la tendència al servei generós
i la tendència al domini sobre els altres.
Cal escollir.

Tots i cada un de nosaltres
ha de prendre una decisió:
o ens fiem de Déu i dels seus projectes d’amor
o ens enfonsem en la foscor més absoluta.
(S’intensifica la llum blanca de Josep iMaria)

Però us anuncio una gran i sorprenent notícia:
La dona humil ha infantat un Príncep.
Al desert ha nascut la primera flor.
A la terra, l’Amor ja ha tret brotada.
i d’entre el Poble n’ha sorgit el Salvador.
Els fonaments del món ferms estan
aguantats per les mans tendres d’un Infant.

(Es va apagant el focus vermell. Totsacomboien Josep i Maria, que s’avancen a primer terme. Maria aguanta el nen notant com qui el té sinó com qui el dóna. I comencen l’Himne de l’Alegria. S’obren els llums de la sala perquè s’hiajunti tothom.)

Company,escolta la cançó de l’Alegria:

uncant de joia perquè neix ara el nou dia.

Au! vine; canta i exulta,

canta i exulta molt content

perquè ja els homes

tornem tots a ser germans (bis).

Siencara sobre els ulls hi portes la tristesa,

dolorsi planys engrapen fort la vida entera,

Au! vine...

Isi no trobes l’Alegria que tant busques,

afanya’t,corre: obre el cor a tots els homes.

Au! vine...

FINAL.

EL SOMNI D'HERODES.

2011-09-12T01:07:00.000-07:00

EL SOMNI D'HERODES.

ESCENA

A l'esquerra, aprimer terme, Herodes dormint en una butaca o poltrona. Al fons, a la dreta, elbust d'Herodes (construït fent una màscara de l’actor concret) sobre una columna, una mica il·luminat. Juntal bust, com identificant-s'hi, Subconscient. Al centre, entronitzada en unapeanya, la corona, lleugerament il·luminada. No hi ha altres llums. El conjunt:entre fosc i clar.

Subcons. (Separant-se del bust iacostant-se cap Herodes) Herodes! Herodes! Herodes!!
Què et passa, Herodes?
És que estàs cansat?
És que t'has tornat gandul?
No serà que tens por?...
Desperta, Herodes; desperta!
Els fonaments del teu poder trontollen.
El teu regne perd força com un ninot de fang tocat per l'aigua.
I mentre tant tu... tu dorms.
Herodes, desperta!
Qui té el poder ho pot fer tot, tot el que el que vulgui... menys una cosa:dormir!
Herodes! Herodes !! (Tira amb força la corona per terra. Herodes reacciona. S'encenenuns llums vermells).

Herodes Lacorona... La meva corona. Era aquí!
On és la meva corona?
(Amenaçant) On és la mevacorona?
(La descobreixa terra) La meva corona... (Va per agafar-la, però se'n desdiu) Ets molt bona,corona meva. Saps?, m'agrades així, aquí terra... Per què sempre has d'estarsobre el meu cap?!... Ets bonica, així, humil, tan petita... (Hi juga una mica amb elspeus. Ajupint-se s'hi acosta, l'agafa, l'acaricia i li canta"enamoradament")

Corona meva, corona aimada;
corona forta, corona d'or.
Tu ets ma vida, tu ets ma força,
tu ets la qui dóna glòria al meu cor.
Corona...

Subcons. (Escarnint-loirònicament) Corona meva, corona aimada...
Tant t'agrada de fer el pallasso? Tanta comèdia per una corona?
Has pensat que te la poden prendre?...

Herodes Prendre?...No! Aquesta corona és meva, i només pot ser meva.

Subcons. Etscapaç de defensar-la?

Herodes Tincsoldats a les meves ordres; molts soldats, i ben armats.

Subcons. "Moltssoldats, i ben armats"... Per això mateix qualsevol dels "teus"soldats pot agafar-te la corona.

Herodes Qualsevoldels meus soldats pot agafar-me la corona?... Sí..., és veritat! Però jo sóc el rei!

Subcons. Qualsevolque t'agafi la corona també ho serà de rei.

Herodes Hede mantenir la meva corona, sigui com sigui.
Corona meva, digues-me: què puc fer? Què puc fer perquè siguis sempre meva? (Pensa. Passeja. Somriuamb malícia) Ja està. Ja ho tinc! (Desplega la corona i en fa una espasa). Tu sí que etsuna "autèntica" corona.
Qui et posseeix, té sempre raó. Qui sap portar-te, sempre imposa la seva llei.Qui té una "corona" a les mans... senyala què està bé i què estàmalament.
Tu ets la Justícia. Tu ets el Dret. Tu ets la Llei... Tu, ho ets tot!

Subcons. Aracomences a ser intel.ligent. Ara has començat a anar endavant en el teu camí.
Però encara no has arribat al final.

Herodes Hihan altres espases...
Com ho he de fer perquè tu siguis sempre la primera, la més forta?

Subcons. Quipica primer, pica dos cops.

Herodes (Somriu) "Qui picaprimer, pica dos cops"...
Però,vaja: després de tot, el món es divideix entre els que tenim espasa i elsque no en tenen, i els que tenim espasa espasa, en el fons, sempre estemd'acord.
El perill més gran està no està en els que tenen espasa. El perill més granestà en els que no en tenen. Aquests també en volen tenir, i per això estandisposats a robar-nos-la.
Aquests miserables no han estès el món.
No han entès que no serviria de res tenir espasa si en tenia tothom.
No comprenen que no podria haver-hi gent lliure si no hi haguessin esclaus.
A ells els ha tocat de ser esclaus, i ho han de ser.
Qui no ho vulgui acceptar va contra el bé del món, va contra el progrés, va contra la naturalesa,... va contra tot. Iper tant, ha de ser liquidat.
Aquesta és la feina del poder. No et cansis, espasa, no et cansis...

Subcons. Empensava que eres més intel.ligent, Herodes. Em pensava que eres mésintel.ligent...
Tu has de tenir espasa, però només l'has de fer servir quan sigui estrictamentnecessari.
Si un es rebel·la contra tu, fes-lo condemnar per la "justícia"....
Si són dos, dóna'ls una espasa a cada un, i que es barallin entre ells.
Si tot el poble va contra teu... provoca la guerra. Declara que la guerra és lacosa més santa i sagrada. Fes entendre a tothom que matar o morir a la guerraés una virtut i un honor.
Però tu, has de mantenir la teva espasa neta. Recorda que la teva espasa ha deser també "corona".
Sigues intel.ligent, Herodes: Provoca la guerra,... i que s'ho facin! Després tu, aixeca monuments als morts... itots contents.

Herodes (Venerant l'espasa) Tu no t'hasd'embrutir amb la sang de la "xusma".
Tu has de ser brillant i bonica per presidir els "desfiles" militars.
Tu seràs el déu d'aquestes processons, amb la musica dels tambors. Els teussacerdots seran els generals. I els tancs de guerra seran els teus altars.
El llampec de les bombes que exploten són els teus miracles...
I tothom haurà d'aplaudir-te i venerar-te, perquè tu ets com un déu; l'únic déuvertader i veritable (Entronitza l'espasa on hi havia la corona i li dóna culte. Quadreplàstic. Mentrestant algú canta:)

Cantor                No ha pas de rebre honor ni recordança
           aquell que ha mort algun delsseus germans.
           Soldat que lluites, obeint lesordres,
           revolta't ja, no vulguis méslluitar (bis).

           Et parlaran d'honor ipatriotisme,
           d'herois a qui tothom voldràcantar...
           No escoltis, no; no escoltismés mentides!
           La Pàtria no és excusa permatar (bis).
           (Repeteix la 1ª estrofa)

Subcons. (Descongelant l'escena) Herodes: tincpor que no et descuidis d'una cosa. Tu saps molt bé que tenir poder o autoritatés representar una comèdia. I totes les comèdies han de tenir acabament, si no,es fan insuportables.

Herodes Lameva comèdia durarà sempre!

Subcons. Lateva comèdia acabarà, com acaben totes les comèdies.

Herodes (Agafant, amenaçador,l'espasa que tenia entronitzada) Qui s'atrevirà a posar terme a la mevacomèdia?!

Subcons. Enel més profund del cor de cada home hi ha una llum permanent que empeny l'homea caminar cap a la llibertat.

Herodes Joapagaré aquesta llum.

Subcons. Aquestallum està també en el teu cor.

Herodes Almeu cor...

Subcons. Éscom tenir l'enemic a casa mateix.

Herodes Jolluitaré amb la llum i la venceré!

Subcons. Lallum no lluita; en té prou en fer claror.

Herodes No!Jo no vull ser il.luminat per la llum. Em fa por la llum!
La claror dintre meu?... No. No! Seria terrible!
...
Sento la llum com un cuc que em rosega:
No puc afogar-lo... No puc fer-lo callar... És inaguantable!
Jo mataré aquest cuc! (Fa gest d'obrir-se el cor amb l'espasa).

Subcons. Herodes!!!
Obrir-te les entranyes només serviria perquè la teva llum quedi lliure i es manifestimés la seva resplendor.

Herodes (Com vençut) Doncs, què pucfer? Quina solució tinc? (Li cau l'espasa de la mà).

Subcons. Noméstens dos camins: o acceptar la llum, o sentir el seu turment. Això últim és elpreu de la corona (Es va retirant a un cantó. Des d'ara Herodes començarà a"dialogar" amb el seu bust).

Herodes (Es concentra ireacciona) "Preu de la corona"... "Camins"... "Llum"...
D'on em venen aquests pensaments? Qui vomita contra el meu cervell aquestesparaules carregades de verí?! (Veu el bust).
Sí; és clar... Ets tu... Sempre tu (S'hi acosta i el pren amb una certa ràbia als ulls i delicadesa ales mans).
Perquè em mires tan fixament?
Ets fred. I dur.
Ets de pedra.
Abaixa els ulls.
Abaixa els ulls!
Jo t'ho mano: abaixa els ulls!!! (Indignat per la "desobediència" del bust, el rebotcontra terra. Explota en una gran rialla)

Per fi!
Per fi m'he alliberat de tu;
i de la teva mirada;
i de les teves paraules;
i dels teus ulls impertinents.
Per fi estic sol!! Tot sol!. ... Sol!... ....
(Va canviantd'expressió tot passant de l'eufòria de la "victòria" al descobrimentde la tràgica soledat. Vençut, va inclinant-se sobre les restes del bust, comintentant recuperar la seva companyia. Es torna a sentir la mateixa música delcomençament. Les llums es van apagant.).

MÉS ENLLÀ DE LA FRONTERA. Representació al·legòrica de la Passió de Jesús.

2011-09-12T01:02:00.000-07:00

PRESENTACIÓ.

Aquí presento aquesta“representació”, que, per a la nostra parròquia de Vilartagues, té més aviatcaràcter de vetllada o, fins i tot, de celebració. Cada any varia més o menys,en funció de les persones que hi poden participar. Aquí hi ha en primer lloc larepresentació que en vam fer l’any 2009. Després podreu trobar-hi, en formad’Apèndixs, alguns dels preludis que corresponen a les representacions d’altresanys.

Aquesta representació exclou ser un espectacle;vol ser més aviat una vetllada o,fins i tot, una celebració.

Està fortament inspirada en l'evangeli de St. Joan que connecta lafigura de jesús amb la creació de l'Home descrita en el Gènesi,1^er.llibre de la Bíblia.

Al Gènesi, l'Home és creat al "diasisè" (divendres). St. Joan usa el marc setmanal per explicar l'obra de Jesús. La fa acabar al “diasisè”. Només després, començarà el granrepòs del dissabte. Per això s'equivoquen ("jutgen segons lesaparences" Jo. 7, 24) les autoritatsreligioses quan exigeixen que es respecti el "dissabte". No haarribat encara el vertader dissabte.Els diu Jesús: "El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo"(Jo. 5,17). No hi ha repòs fins que l'Home no sigui creat("salvat") del tot (Jo.7,23). I L'Home no està del tot creat (no és "imatge de Déu". Gènesi, 1,26) fins que no viu la vida com una donació de si mateix. Per això el momentculminant de l'evangeli de Joan és quan Jesús a la creu, braços oberts i corobert, dóna totalment la seva vida. La mateixa "autoritat suprema"serà portada a declarar-ho solemnement: "aquíteniu l'home" (Jo. 19,5). Només llavors es pot dir realment "s'ha acabat" (Jo. 19,30). Nomésllavors pot començar el dissabte,el gran repòs. Però abans ja s’ha plantat a l'hortaquesta primera llavor de la novahumanitat (Jo. 19,41).

Aquest home-donació seràel nou adam. Del seu costat(Gènesi 2,22) en sortirà la nova eva,la comunitat, representada perMaria Magdalena, que anant a l'hortes troba amb el seu Senyor (Jo. 20, 15s). "comunitat"és l'autèntic nom de l'Home quan ja ha arribat a la seva maduresa.

La reposició de la taula parada, al final de la segona part, visualitzala vida de l'home nou més enllà dela frontera de l'egoisme. Aquestamaga i bloqueja l'autèntica vida humana. La mort-donacióenderroca definitivament la muralla. Aquesta muralla, que ens"protegia" com la clova d'una llavor abans de germinar, ha esdevinguttotalment inútil, i fins i tot mortalment perillosa, "quan ha arribat eltemps" de néixer a la nova vida.

SUGGERIMENTS PER A LAREPRESENTACIÓ.

Si és possible, a més de l'escenari principal, podria haver-hi unsenzill entarimat a cada costat. Això ajudaria a que els assistents s'hisentissin implicats i no solament com uns espectadors.
Per estètica dramatúrgica potser elsapòstols podrien vestir unes senzilles túniques. Però no Jesús, ja que ell éssenzillament l'home. Per tant,vesteix normalment. Per exemple: pantaló fosc i camisa blanca. Caifàs, elsJutges, Pilat i els soldats poden vestir d'acord amb el personatge querepresenten. El nen de la corona, tan petit com ho permeti allò que fa, tambévestit normal. Magdalena hauria de ser una noia jove, amb túnica senzilla,blanca.

més enllà de la frontera és un fruit de la parròquiade Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, en el seu desig de celebrar la fe pasqual. Una fe que necessita trobarcontínuament nous camins. Aquesta 2ª edició de mésenllà de la frontera amplia una mica la 1ª, i vol ser una manerade sentir-nos en comunió amb qui tingui a les mans aquest escrit.

MÉS ENLLÀ

DE LA

FRONTERA

Representacióal·legòrica de la

Mort iResurrecció de Jesús.

PRIMERA PART

Jesús, aliment.

(Escenari totalment buito lleugerament ambientat. Potser pot haver-hi al fons, en línia, tretzecadires. Si convé, una escala comunica l'escenari amb la sala. Música d'orgue.Llum blanca normal. Entren Tadeu i Natanael, vestits normalment, portant lataula. Paren taula amb estovalles i una panera amb pa al centre. Col·loquenconvenientment les tretze cadires. Es vesteixen amb les túniques i, ritualment,inviten a passar a taula els altres apòstols. Aquests pugen des dels primersseients d'entre el públic, vestits amb les túniques, de dos en dos. També hipuja Jesús, vestit de persona normal. Se seuen. Acaba la música. Focus blancper donar relleu a Jesús. Aquest es posa dret i diu:)

Jesús Hedesitjat amb ànsia arribar a aquest moment: és el moment de la veritat.
No us entristiu:
vosaltres, ara, encara no sou capaços de seguir el meu camí. Veureu, doncs, quevaig allunyant-me,
com un ocell que s'escapa de les mans.
Però el meu camí tornarà a portar-me a vosaltres.
Me'n vaig com a mestre i senyor.
Tornaré a vosaltres com a força i llum.
Espereu-me amb el cor obert.

El fill pot néixer perquè la mare se separa d'ell trencant els vincles de lacarn. Després, tornen a unir-se amb els vincles de l'amor.

Tadeu Esdiu que les autoritats us volen matar...

Jesús Ésveritat.
Les autoritats maten; i moren. Però el Poble viu, i vivifica.
Jo seré entregat a les autoritats, que em mataran. Però germinaré d'entre elPoble amb vida nova.

(Agafa lapanera)
Veieu aquest pa?...
L'aliment és una cosa viva o morta? Si fos una cosa morta, com és que ens dónavida quan en mengem? I tanmateix aquest pa és mort si ningú no en menja.
La meva vida és aquest pa. Teniu: preneu i mengeu-ne.
Menjant-lo obriu el camí de la resurrecció (Deixa el pa a la taula).

Judes: ha arribat el moment de fer el que has de fer,
i jo he d'acabar el meu camí.
Adéu-siau. (Marxa, però es para un moment per atendre Natanael)

Natanael No entenc res. No sé on aneu ni veig quinsentit pot tenir tot això que ens dieu.

Jesús Perun temps no em veureu, però dintre de poc em tornareu a veure, i el vostre corse n'alegrarà.
Fins aviat.
(Marxa.Jesús fa el "seu camí" passant pel centre de la sala. S'han encès elsllums de la sala mentre s'apaguen els de l'escenari. Jesús atén les súpliquesque li fan alguns assistents preparats).

1. Un Senyor, els meus ulls són cecs. Feuque hi pugui veure.

Jesús Els ulls només hi poden veure realmentsi tenim el cor obert. Obre el cor, i podràs veure i connectar amb tots elshomes.

2. Un Senyor, aquest home és paralític. Feuque pugui caminar.

2bis. Un Senyor,les meves cames no m’aguanten. Feu que pugui caminar.

Jesús Caminar? Només hi ha camí si anem cap als altres.
Surt de tu mateix i podràs caminar.

3. Un Senyor: aquest home és sord i mut.

Jesús Ajuda’l a obrir el cor, i sentirà ientendrà tothom.

4. Un Senyor, la meva filla ha deixat deviure.

Jesús Quants anys té?

4 - Catorze.

Jesús Només dorm. Desperta-la donant-li motiusper viure; i alimenta-la, però amb la teva pròpia vida.

5. Un Mestre, vull seguir-vos fins a casavostra.

Jesús "Casa meva"?
Els ocells tenen niu i les guineus tenen cau; però l'Home no té encara un llocon sigui a casa seva.
Jo sóc camí. Per acompanyar-me
et basta fer-te caminant.
(Dirigint-sea tots)
Qui vulgui seguir-me, que prengui el seu camí fins al final. No el final delcamí, sinó el final de si mateix. El "camí" de l'home és donar-se deltot.
(Jesúsfa acció d'acabar de marxar, però recula un xic per atendre la increpació del'últim espectador que intervé)

6. Un Ei, mestre: la nostra llei permet imana destrossar els delinqüents. Tu què en penses?

Jesús Ho has dit molt bé: això ho fa la vostra llei. Per què em preguntes a misobre la vostra llei?
(Tornaa fer acció de marxar, però recula per acabar de dir:)
Però us diré una cosa: quan apliqueu la vostrallei, qui sigui innocent que tiri la primera pedra.
(Atothom i canviant de to)
No jutgeu, i no sereu jutjats.
Sigueu imparcials, com ho és el vostre Pare del cel que fa sortir el sol sobrebons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos.
Amb la mesura que mesureu sereu mesurats.
(Jesússurt pel fons. S'apaguen els llums de la sala i es recupera la visió del'escenari central).

Judes

(Sense el "mestre", els apòstols estan"apagats". Escena a mitja claror. Finalment s'aixeca Judes; sesepara; pensa; dubta, i amb to de frustració diu:)

Judes Iara, què?

Felip Això:i ara, què?

Judes Iara... a esperar que torni!
Com si no tinguéssim res més a fer!
Voleu que us digui una cosa? Jo ja n'estic tip de tot aquest embolic.
(ASimó, indicant l'altre costat de la taula, per treure-la)
Agafa allà.
(Treuenla taula. A mig fer, intervé Jaume:)

Jaume Perquè? Ara, més que mai, ens hem de mantenir units com una família.

(Judesi Simó escolten, però no fan cas de la intervenció de Jaume i acaben de treurela taula, deixant-la a la sala. Tots prenen el seu seient i es col·loquen demanera que ningú està de cara a ningú. No tenen vincle entre ells, la collas'ha trencat. La posició ha de manifestar el contrari d'una comunitat. TornenSimó i Judes. Aquest pren la iniciativa, passejant-se entre els altres)

Judes Jan'hi ha prou de banquets (Indicant la taula).
La vida no és una festa.
La vida és lluita, lluita persobreviure.
La vida és domini; domini d'unssobre els altres.

Fins ara ens ha tocat ser dominats. Però ja s'ha acabat.
Si no ho fa ell... ho faré jo.

El que necessitem no són taules sinócavalls; cavalls de guerra.
Deixeu-me dir la meva opinió:
És evident que aquest Jesús de Natzaret ha estat designat per Déu per ser el cabdill del nostre poble i portarendavant la rebel·lió contra els opressors.
Té força i poder. Sap entusiasmar les multituds. Déu està amb ell i pot fermiracles.
Però no mou un dit contra els qui ens dominen.

Fa tres anys que anem amb ell i tots heu comprovat que quan es presental'ocasió i la gent està disposada a proclamar-lo rei, s'esfuma.
No afronta el seu destí!
No fa ús del seu poder!
No comença mai la revolució!

I jo us pregunto: podem permetre això?
L'hauríem de provocar. L'hauríem de posar entre espasa i paret: a veure sireacciona!
(Judesha quedat a un extrem de l'escenari. Des de l'altre extrem, respon Pere,posant-se dret:)

Pere Joli he dit moltes vegades:
“Estic a totes.
Si hem de lluitar, lluitarem
Si hem de matar, matarem.
I si hem de morir, morirem”.
Però ja ho heu vist: més aviat m'ha rebutjat.
Fins i tot ens ha prohibit que diguéssim a ningú que ell és el Messies!
Ja en farem de feina, així...

Ara, això que dius tu de posar-lo entre espasa i paret...
Mira, a mi em fa molt de respecte... i me l'aprecio molt.
Tu, Joan: vosaltres sembla que us enteneu més bé. Què hi dius?

Joan (Alçant-sei quedant situat al fons, quasi al centre de l'escenari, de manera que Judes,Pere i Joan formin com un triangle que impliqui tots els altres)
També estic fet un batibull.
Està clar que si estem aquí és per fer la revolució.
Jo suposo que Jesús té els seus plans... i que els tirarà endavant.
Jo a ell el veig molt segur.

Judes Però...Quins són aquests plans!
Cinc mil homes allà a la muntanya, decidits a tot, famolencs de començar lalluita... No es reuneixen cada dia cinc mil homes...!
Els va enviar tots a casa seva dient "que fossin bons minyons"; queaixò salva més que les espases...

Joan Tampocés tan clar que les espases salvin.
N'hem fetes moltes de revoltes, i sempre ens ha tocat el rebre i hem acabatpitjor que abans.

Judes Tuno tens fe!
Déu ens ha promès la victòria. Si fins ara no hem vençut és perquè no teníem elMessies. El cas és que ara el tenim.Ara! I no podem deixar perdre aquesta ocasió.
Ara és l'hora. Ara guanyarem.
Déu ho vol, i per això ens ha enviat el Messies.

Felip Isi no guanyem?

Judes "Isi no guanyem"...
Guanyarem!

Joan Bé,imagina que guanyem. Què vol dir, això? Altres perdran...

Judes Querebentin! Fins ara ens ha tocat a nosaltres portar el jou. Ara que el portinells. Així sabran el que és bo.

Joan Aixòno soluciona res. Anem girant la truita i cada cop és més cremada.
Jo no entenc els plans de Jesús, però comprenc que no siguin aquests.
Per més el provoquem, no ens en farà cas.
Ell va per altres camins.

Judes (Reflexionant,i creant una certa expectació)
Doncs jo... Ja tinc decidida la que li faré.
Ja ho veureu si reaccionarà.
Us dic que ho haurà de fer per força.

Bartomeu Iquè vols fer?

Judes Elposaré en mans de les autoritats.

Bartomeu Però Judes! Si el volen matar!

Judes Icom voleu que el matin?
Que no sabeu qui és aquest Jesús?
Amb un simple buf els tira tots per terra.
Com voleu que el matin, a un que ressuscita morts!?
No podran fer-li res. Però ell... haurà de reaccionar.

Felip Isi no reacciona?

Judes Reaccionarà.N'estic ben segur. No tindrà més remei.
No perdem temps. Si algú pensa com jo, ja sap on trobar-me.
(Surtdecidit. Comença a passar pel centre -per on havia sortit Jesús- però,com si una força li ho impedís, canvia de camí i passa pel costat fins a sortirpel fons de la sala).

Pere Nohi veig gens clar. No hi ha res de clar aquí. Això de Judes és molt perillós.
Però tampoc no entenc el que ens ha dit Jesús, "marxo com a Mestre iSenyor, i tornaré com a llum i força."
Són espases, el que necessitem ara! Encara que no sé contra qui les hauríem defer servir.
El que és segur és que aquí parats no farem res.
(Marxa.Es queden a la sala, a primera fila. Lentament i sense ritme, ordre niorientació van sortint també els altres. Només queda Joan, al fons. Els llumses van apagant. Tot és fosc. Joan ha anat avançant cap a primer terme. Unatènue llum li il·lumina la cara perquè sigui visible. De cara a la gent, diu).

Joan Elsfets es precipiten,
i jo no sé què he de fer.
El cervell m'empeny cap un cantó,
El cor m'estira cap a l'altre.
En la cruïlla dels camins els meus ulls no descobreixen cap senyal.
Endevino que les dues direccions són
el camí de la Vida
i el pou de Mort.
Com conèixer la manera d'encertar?
Qui pogués aturar el temps!
Qui pogués ajornar la marxa fins que arribés l'alba!
Però, ja que he de caminar en la nit,
vull seguir la ruta del mestre. (Surt seguint el "camí de Jesús".)

El Judici.

(Després de marxar Joan, es canvial'escena de manera que passa de ser la saladel sopar a ser la sala del judici.Ajuntant els tamborets i cobrint-los amb un domàs queden convertits en elsbancs dels membres del Sanedrí. Cal elevar un xic el lloc dels que presideixenel tribunal: Caifàs, Anàs i el fiscal. Per la porta del fons entren els membresdel Sanedrí; al final Caifàs, acompanyat d'Anàs i el fiscal, amb el cerimonialpertinent. Quan Caifàs s’ha segut, fa seure els altres i diu:)

Caifàs Porteu l'acusat. (Dos guardes porten Jesús i elcol·loquen al seu lloc).
Comença el judici.

Fiscal (Llegeix amb solemnitat):
Doctors de la Llei:
Tots sabeu molt bé per què estem aquí.
El nostre poble és molt antic. Al llarg dels anys el seny i la saviesa han anatdeixant el seu rastre entre nosaltres. Per això ara tenim unes lleis sàvies isagrades, bones per regir el nostre poble.

Però, de què serviria tenir unes lleis tan perfectes si ningú no es cuidés defer-les respectar?
I què vol dir fer respectar lallei si no castigar severament tots aquells que no les compleixen?

Però, si no complir la llei ja és un delicte,
quina no serà la culpa d'aquells que no solament no les compleixen sinó que, amés, ensenyen a la gent senzilla a no complir-les?
Quina no serà la malícia dels que menyspreenla llei?

Un home, per covardia, per interès o dominat per les passions... éscomprensible que de vegades no compleixi del tot. Certament la llei és difícil,i hi ha gent dèbil...
Però, quina excusa hi haurà per a un home que, a més de no complir la llei,ensenyi que no s'ha de complir?
Doncs, bé: això és el que ha fet l'acusat, vergonya del nostre poble i oprobiper a la nostra societat.

I jo em pregunto: per què ha obrat així?
No el porta la debilitat: tots sabem que és un home fort.
No el dominen les passions: tots sabem que és un home de voluntat i decaràcter.
Què el porta, doncs?

Dissortadament la resposta és molt clara: odia el nostre poble.
S'ha aliat amb els enemics de la nostra pàtria, i busca la nostra destrucció.

Aquest és el pitjor crim que es pot fer contra el poble, i el més perillóscontra l'ordre que ens toca de salvaguardar.

Les nostres lleis, molt sàviament, castiguen aquest delicte amb la pena demort.

Per tant jo, en nom de la nostra llei, acuso aquest home aquí present, l'acusode malícia contra el poble, idemano que se'l condemni a la pena capital.

Jutge 1 Jono veig que les coses siguin tan clares.
Les nostres lleis són justes, i no condemnen ningú que no se'l pugui acusar defets concrets.
Què vol dir això de malícia contra elpoble?
Són fets el que fa falta.

Jutge 2 Fets? Només fa un any que coneixemaquest home i ja en podríem fer un llibre.
Fets? Està prohibit treballar els dissabtes, no? Quantes vegades ha trencataquesta llei? Quantes vegades ha fet que la trenquessin els qui el seguien? Itots saben que, en la nostra llei, el repòs del dissabte és sagrat.
Més fets? Aquest va dir: destruïu el temple de Déu. El temple és el símbol mésimportant de la nostra nació. O és que penseu que els símbols no sónimportants? Per a nosaltres, destruir el temple és destruir el poble.

Jutge 3 Iencara n’hi més de fets. La finalitat de les lleis ésprotegir la societat. Per això les lleis manen separar els dolents, perquè nocorrompin els bons. Separar els impurs perquè no contaminin als purs. Excloureels malalts contagiosos per preservar la salut dels que estan sans... Peròaquest, no respecta res de tot això!

Jutge 4 Éscert que són lleis dures, però són sàvies i necessàries!
I jo pregunto: és això el que fa i predica aquest individu?...

Jutge 5 Peròaquests fets poden ser vistos de moltes maneres. Per si sols no indiquen quevulgui destruir el poble. Potser només vol canviar les coses.

Jutge 3 Volercanviar les coses no és pas delicte. De fet les coses sempre canvien; allò quehem de jutjar nosaltres és si aquests canvis són un bé per al poble o són unmal.

Jutge 4 De fetla gent, el poble, bé el segueix... No hi veuen pas algú que els vulguidestruir!

Jutge 9 El "poble" sempre és un menor d'edat, i es deixa enredarfàcilment.
Això encara el fa més perillós.

Jutge 4 Elpoble, menor d'edat?... Potser sí;però tontos, no.
La gent més aviat veu en ell un home que sap fer obrir els ulls. Diuen que elsajuda a veure-hi clar.

Jutge 9 Imireu que és ben difícil de veure-hi clar quan parlem de coses religioses. Joque sóc un Dr. de la Llei hi ha moltes coses que no les tinc clares.

Jutge 1 N'hi haque diuen que després de trobar-se amb ell se senten ressuscitats. Descobreixenquè vol dir VIURE.

Jutge 8 I tu etconsideres un doctor de la llei?
Ja ho crec que se senten ressuscitats! Jo també m'hi sentiria si fes cas delque diu aquest!
L'heu sentit parlar mai de sacrifici?...De mortificació...?
Per a ell tot va bé: bons àpats; les lleis que no agraden,... a l'esquena, ivisca la llibertat!

Jutge 9 Perònosaltres som doctors de la llei,i sabem que la llei s'ha de complir, costi el que costi, encara que"mati" molts dels nostres desitjos: desitjos il·lícits, que per aaixò és la llei.
El que realment “ressuscita” aquest és l'esperit de rebel·lia que molts portendintre.

Jutge 8 Els quiel segueixen i en fan cas són els pecadors, les dones de mala vida,...

Jutge 10 ¿No téentre els seus seguidors un cobrador d'impostos a favor dels romans? Dos o tresterroristes? Quines són les dones que el cuiden?

Jutge 5 Almenysnosaltres no ens deixem enredar!

Nicodem Ami em sembla molt bé que nosaltres no ens deixem enredar. Però condemnar-lo amort per tot això que dieu ho trobo exagerat. No ho veig just.

Jutge 4 Jotampoc no ho veig just. Una condemna a mort no té marxa enrera.

Jutge 8 Però, noes tracta de que nosaltres ho vegem just o no. La nostra feina ésaplicar la llei. I la llei ésclara: aquell que és un greu perill per al poble ha de ser liquidat.

Jutge 2 Laprimera cosa necessària en un poble és l'autoritat.
Anar contra l'autoritat legítima és anar contra el poble. Atacar l'autoritat ésatacar el poble.
Quantes vegades aquest ens ha fet quedar malament? Quantes vegades ens haatacat en públic?

Jutge 8 És untipus intel·ligent i sap parlar bé. Coneix la manera d'enredar les multituds.Quins són els únics que sempre ataca i ridiculitza? A nosaltres! Als publicansi a la gent de mala vida no els diu res. És el "seu amic". Sempre,només contra nosaltres.

Jutge 2 És uncrim contra l'autoritat, i per tant contra la pàtria, el que està fent d'unamanera contínua aquest home. Jo no veig manera de que això acabi si no ésfent-lo desaparèixer.

Jutge 10 L’hemadvertit... L'hem amenaçat... i res. No es dóna per entès. Ell va a la seva...

Jutge 5 Això deque vagi contra l’autoritat és el que més em fa dubtar. Aquest predica que totssom iguals. Si fos així, nosaltres no serviríem per a res...

Jutge 3 Peròencara és més perillós pels miracles que fa.
Si no fes aquests miracles ens seria fàcil convèncer la gent. Però la gentsenzilla i ignorant queda enlluernada pels seus miracles. En aquestescondicions nosaltres no hi podem fer res.

Jutge 10 Tenstota la raó. Potser sí que n'ha fet algun de miracle. Però el mal és que ara lagent ja veu miracles en tot el que fa.
Si no el fem desaparèixer aviat, ja serà massa tard.

Jutge 5 Però nous fa pensar això de que faci miracles?

Jutge 2 Però,senyor meu: encara estem així!
Els miracles, o són fets pel poder de Déu o són obra de males arts.
Creieu que pot obrar pel poder de Déu un individu que vol destruir el temple?
Els miracles que aquest fa són obra del diable.

Jutge 1 Peròquè "diables ni coses".
A veure: és veritat o no és veritat el que diu la gent que aquest home a algunsels ha obert els ulls a la vida; a uns altres, paralitzats pel que fos, els hadonar la força de caminar...
Tot això ho fa pel poder del diable?
Això són coses bones. A veure si ara ens inventarem un diable que mou afer coses bones.

Caifàs (Amb energia) Prou!
(Irònic) Lesnostres lleis són realment justes i sàvies. Però tinc la impressió que ensmanquen homes prou intel·ligents per a comprendre-les.
Anàs: voleu parlar-los, vós?

Anàs Com és que discutiu tant senseveure-hi clar?
Fixeu-vos en el que us diré:
Quan s'ha de jutjar una persona, no s'ha de pensar només en el mal que ha fet,sinó sobretot en el mal que farà.
Si un home ha fet un mal, totes les lleis juntes no poden pas treure aquellmal. Ja està fet. Un mal ja realitzat, els càstigs més grans no el faran pasdesaparèixer.

Per què, doncs, es condemna i es castiga al qui ha fet un mal? Perquè no hitorni! Pel mal que faria si no se'l castigués. És un escarment. Un escarment per a ell mateix i per als altres.Així la por, la por del càstig, impedeix que es faci un mal que d'altra manerasegur que es faria.

Veieu, doncs, senyor doctors? La llei no és tant per castigar els mals ja fets,com per prevenir els que, sense el càstig, es farien.
Quan es preveu que un home farà el mal, cal aplicar-li el rigor de llei perquèno el faci. I així l'autoritat complim amb el deure de protegir el poble del'amenaça dels dolents.
(Ambel canvi de to pertinent) Això no es pot dir públicament; peròfunciona així, i ha de funcionar així!

Per què, doncs, us escarrasseu buscant fets per condemnar aquest home?En aquest cas, és igual que hi hagi fets com que no n'hi hagi.
Tots sabem molt bé que si aquest individu continua en vida, per culpa seva ensvindran molts mals.
Si aquest continua en vida, continuarà predicant i ensenyant a la gent. Cadadia el segueix més gent. Es fan manifestacions i es trenca l'ordre de la ciutat.
Parla d'un regne nou; d'un món nou...
Fixeu-vos que tot això no pot ser ben vist pels romans. O és que ja heudescuidat que estem sota la trista dominació d'aquests estrangers!?
Què us sembla que faran els romans quan vegin tota aquesta moguda? Quan veginels aldarulls i les multituds que es mouen? Què faran?
Tots ho sabeu molt bé, perquè ja ho han fet altres vegades: enviaran el seuexèrcit i faran un escarment matant a tort i a dret.
I qui en tindria la culpa de tot això?
Nosaltres! Nosaltres que soml'autoritat i hauríem permès que aquest endimoniat revoltés a la gent.
Tenim obligació de protegir el poble. Tenim obligació de protegir el poble.

(Ambautoritat) Per això us dic: és necessari que mori un home sol, i notot el poble.
És necessari que mori aquest Jesús de Natzaret, per tot el poble.

La realitat és que nosaltres som un poble esclavitzat.I en un país d'esclavitud, el delicte més gran és la llibertat.
Un home lliure és un perill i l'amenaça més gran per a la pàtria.
Enteneu ara per què aquest home no pot viure?
Es permet massa llibertats. I sovint la llibertat es paga amb la vida.

(AJesús)
Ets, tu, un home lliure? (Cap resposta).
En nom de Déu et conjuro que ens diguis si tu ets l'home lliure?

Jesús Tu ho has dit.
Jo per això he nascut i a això dedico la meva vida: a viure la llibertat ifer-la arribar a tothom.
I us dic ben clarament, a vosaltres i a tothom:
vindrà un dia en què tots els homes que ho vulguin seran lliures, per damunt dequalsevol esclavitud o llei, tant humana com pretesament divina.

Caifàs Heu sentit? Heu sentit vosaltresmateixos la blasfèmia?
Quina necessitat tenim de buscar fets i testimonis?
Aquest home és un blasfem i un revolucionari.
Aquesta és la meva sentència: és reu demort.

Vull, però, que la condemna sigui democràtica: farem una votació. Guanyarà lamajoria.
Penseu un moment la vostra sentència.

(Surtd'entre el poble la "veu de la consciència" que canta dirigint-se altribunal i a la gent:)

Obriu-vos, obriu-vos ulls

per plorar, plorar de pena,

doncs, com uns folls, fem condemna

del qui és la nostra llum.

Germans homes, escolteu-me:

per què així tractem la vida?

És que potser no som dignes

de mirar vers l'infinit?!

Germans homes, germans homes:

no jutgeu al qui és germà,

doncs ningú d'entre nosaltres

sobre l'Home ha estat posat.

Obriu-vos...

Caifàs Podeu dir la vostra sentència.
(Tots,per ordre, s'alcen per dir: "És reu de mort", menysl’últim)

Nicodem Jo crec que aquest home és innocent. (Reaccionsadequades).

Caifàs Penso sincerament que hem fet un granservei al poble.
Porteu-lo a Pilat perquè confirmi la sentència.

(Tots,excepte Caifàs, Nicodem i els guardes, porten Jesús fora ‑sortida pel fonstravessant tota la sala. Quan ja són fora).

(ANicodem) Per què no has votat com els altres? T'has ben fet veure!

Nicodem Hi ha una cosa que no acabo d'entendre:El desig més profund que hi ha al nostre cor; l'anhel més viu que hi ha en elcor de cada home és la llibertat.Sospirem per la llibertat.
I quan ens trobem amb un home lliure, el condemnem a mort!

Caifàs La seva llibertat era un perill.

Nicodem Un perill?... Un perill per a qui?
Mira, Caifàs: t'he de dir una cosa.
Ja fa temps, un dia vaig anar a parlar amb aquest Jesús. D'amagat, és clar.Tenia por de fer el ridícul: tot un mestre de la llei com jo parlant amb unxerraire de carrer...! Però t'asseguro que Jesús no és cap xarlatà.

Caifàs Estàssegur que no us va veure ningú, Nicodem?

Nicodem No. No ens va veure ningú.

Caifàs Nomésfaltaria això, ara!

Nicodem Caifàs, nosaltres, els membres delSanedrí, i sobretot tu, que ets el gran sacerdot, som els mestres del poble. Hiha el poble, que escolta i aprèn;i els mestres, que parlem iensenyem. Sempre ha estat així.
Però algun dia haurà d'arribar l'hora en què el poble ja no necessiti mestres.Aleshores nosaltres també podríem ser poble.
Sovint hi penso. Em cansa tant això de ser mestre!M'agradaria tant ser poble, com tothom,amb tothom!

Caifàs Serpoble?!
Tothom, quan neix és un ignorant. I són els ignorants els que formen la granmajoria del poble. Desgraciat el poble que un dia no tingués mestres que eldirigissin!

Nicodem Però encara més desgraciats els"mestres" que no saben adonar-se que el poble ja no els necessita.
Perdona, Caifàs, (Es treu la toga i la deixa)
jo penso que ja ha arribat aquest moment (Se'n va. Sorprès, Caifàs pren latoga de Nicodem, i diu:)

Caifàs Iara, què t'agafa?

Nicodem (Deturant-se) Mira,amic, a vegades bufa el vent. No saps d'on ve ni on va, però sents la sevaforça.
Quan el dubte et paralitza i no et deixa caminar, deu ser bona cosa deixar-seportar per la força del vent (Torna a caminar).

Caifàs Quanfa vent, el que s'ha de fer és tancar bé les portes!

Nicodem (Parant-se un moment per respondre) Hanestat molt de temps tancades i s'estan convertint en una presó.
Sortim, abans que no sigui massa tard!
(Caifàses queda sol i pensatiu, amb els guardes. Després d’un moment, s’aixeca i sesepara de la seva cadira. Parlant amb si mateix:).

Caifàs Vaig néixer dèbil i ignorant comtothom.
Doncs,... qui ha posat la meva cadira per sobre dels altres?
Qui m'ha posat al damunt aquestes vestidures de Gran Sacerdot?
Qui m'ha tret d'entre el poble?
Déu?
El mateix poble?
Potser... Potser només sóc una joguina que utilitzen uns quants aprofitats.

Assegut sobre aquesta càtedra, visc com un exiliat...

Si fos prou valent per trencar d'una vegada les xanques del meu poder... i caminar juntament amb tothom, sentint-mehome entre els homes...

(Reaccionant)
No.
No puc acceptar aquests pensaments.
Si fossin veritat, jo seria el més desgraciat dels homes.
No.
No ho puc acceptar.
Seria com un suïcidi.

(Tornaa pujar i se seu a la càtedra)
És Déu qui m'ha fet Gran Sacerdot!
És Ell qui m'ha posat per sobre del poble. I, ai de mi!, si no fes sentir lameva autoritat.

El poble és cec i ignorant.
Com un ramat d'ovelles perdudes, necessita un pastor.
I ara, jo sóc aquest pastor!.

Guarda 1 (Els dos guardes es posen davant Caifàs, però sensedonar l’esquena a la sala. Un diu:) Senyor, puc parlar?

(Caifàsfa un gest de desplaença, però també de permissivitat)
Aquest Jesús de Natzaret va dir que les autoritats el matarien,però que després ressuscitaria.

Caifàs Ah sí? I com ho saps, tu, això?

Guarda 2 Vós mateix ens vau manar que elvigiléssim.

Caifàs Que el “vigiléssiu”, no quel'escoltéssiu!

Guarda 1 No ho vam poder evitar. El mésextraordinari de Jesús no és el que diu sinó el que fa.

Caifàs (Malfiant-se’n) Quetambé sou deixebles seus, vosaltres?

Guarda2 Només som soldats del gran Sanedrí. Laveritat és que Jesús no en vol de deixebles.

Caifàs Ah, no? Doncs, què vol?

Guarda 2 Pel que hem vist, ell no vol res. Cura lagent i després els diu que se'n vagin.

Caifàs Doncs, i aquells dotze que sempre vanamb ell?

Guarda 2 Si els deixa estar amb ell és perquèencara no acaben d'estar curats. Són molt mesells.

Caifàs I vosaltres... De què us va"curar"?

Guarda 1 A mi m'ha curat de l'odi. Ser soldat senseodiar ningú... És una sensació tan nova per mi...

Caifàs. Vaja,vaja! Escolteu-me bé:
Vull que acompanyeu aquest Jesús de Natzaret fins al Calvari i que no us mogueud'allà fins que sigui mort i ben mort.
M'enteneu?

Guarda 1 Sí, Senyor. Però Jesús és més fort que lamort.

Caifàs Marxeu, ja. (Se'n van.Queda ell sol. Els llums s'apaguen).

Pilat

(Ràpidament es treuenels seients de l'escenari principal i al centre es col·loca un escambell d'uns25 cms. S'encén el focus de Pilat, que està assegut a l'escenari lateral, al'altre costat d’on hi havia Nicodem amb els nens. A banda i banda dos soldatsromans. També un centurió amb una tauleta i un estilet per escriure-hi. Tambédos nens-servents asseguts a l’entarimat. Des del públic uns espectadors, japreparats, presenten acusacions davant Pilat).

1. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè podent donar la vista, deixa tants cecs.

2. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè té el poder de curar malalts i encara hi ha tantes personesamb malalties incurables.

3. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè podent calmar els vents i les tempestats, permet que hi hagitants naufragis.

4. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè podent ressuscitar morts deixa que morin tants innocents.

5. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè podent ser el Salvador de l'home, s'ha deixat destruir perl'home.

6. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè podent multiplicar el pa i els aliments, deixa morir de famtanta gent.

7. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè essent un mestre que ho sap tot, ens deixa en tantaignorància.

8. Un Jo acuso Jesúsde Natzaret perquè sabent convertir els cors, permet que hi hagi tanta maldat.

Pilat (Perplex.S'aixeca. Es passeja... i a la fi diu:)
Què vol aquesta gent!
De què acusen aquest home?
Un home que, perquè pot guarir els malalts, l'acusen de l'existència de lesmalalties.
Un home que, perquè pot convertir els cors, l'acusen de tota la malícia que hiha al món.
Un home que, perquè és un mestre, el fan culpable de tota la ignorància queencara ens paralitza.
Un home que el veuen com a Fill de Déu, i l'acusen de portar-se com a home.

I per què m'hi emboliquen, a mi, en tot això? Qui els ha dit quejo puc jutjar aquest home?

Soldats! (Els soldats baixen davant seu)
Què en sabeu d’aquest home?

Soldat 1 Que és un boig...
Predica que els desgraciats estan de sort perquè tenen Déu a favor seu!

Pilat Però, ésperillós o no?

Soldat 2 Això no se sapmai:
si els desgraciats perden la por, poden ser molt perillosos
perquè no hi tenen res a perdre...
i són molts!

Pilat (Fa gestperquè els soldats tornin al seu lloc)

(Pensatiui preocupat) Aquí sóc l'autoritat, i la feina de l'autoritat és jutjar.L'autoritat ha de decidir què està bé i què està malament. Tot està bé sil'autoritat ho mana. Tot està malament si l'autoritat ho prohibeix.
És com un joc.
Però és un joc perillós; molt perillós.
El poble, excitat, sempre és un perill. Se l'ha de saber portar...
Val més que actuï sobre segur.

Centurió! Vull fer una pregunta als oracles.
(Elcenturió va a buscar la pitonissa i Pilat surt a rebre-la. La invita a seure.
Tinc un problema...

Pitonis. Conec el teu problema. Aquesta nit he tingut unsomni.

Pilat Doncs,parla.

Pitonis. Hi havia unamultitud d'homes que construïen un castell amb pedres. Cada pedra trobava elseu lloc, totes menys una. Hi havia una pedra que sempre era rebutjada.
Quan el castell estava quasi fet, la pedra que havien rebutjat els constructorsva començar a créixer, i va anar agafant la forma d'una cara humana. El seurostre semblava l'aurora d'un astre radiant. I els seus ulls... Hi haviamisteri als seus ulls: en sortien com dos raigs de llum que ho feien totvisible i transparent.
I aquella cara anava creixent i creixent,
i va fer-se més grossa que el castell que s'havien fet els homes.
Després, va obrir la boca i va dir: totho renovo.
I el castell es va ensorrar
i no en va quedar pedra sobre pedra.

Pilat I tot aixòquè té a veure amb el cas que em preocupa?

Pitonis. La cara delsomni era el rostre d'aquest home que tu has de jutjar.

Pilat (Un xicespantat)
Com acaba, el teu somni?

Pitonis. Espera iescolta.
Tothom va veure i va mirar aquella cara. Expressava una bondat infinita.
Aleshores alguns homes van tornar a treballar i ara ho feien amb gran alegria.La nova construcció ja no tenia forma de castellsinó forma d'home.
Els peus i les cames eren d'or fi.
Les cuixes i els costats eren de diamants i de pedres precioses.
El cos semblava de llum,
i els braços eren d'un acer cent vegades més brillant que la plata.
I el cap... El cap era aquell rostre, més lluminós que el sol.

Pilat Estranyaquest somni. Què deu significar?

Pitonis. La teva feinaen aquesta història és donar la sentència.

Pilat Però, quinasentència?!

Pitonis. Només ets capaçde donar-ne una.

Pilat (Pilat es torba amb aquestes paraules,i accepta)
Sí; és ben veritat.
Ja pots marxar.

Centurió!
(Aquestli porta la tauleta per escriure i, pensant-la molt, hi escriu la sentència.Després diu:)
La sentència no és justa
perquè les nostres lleis no estan a l'altura del cas que ens ocupa. Així doncs,no és ni pot ser una sentència justa.
Però serà una sentència sàvia.
Sí, sàvia. Més sàvia del que ningú pugui pensar.
(Entregala tauleta amb la sentència al Centurió, que, amb els dos soldats, marxa finsal final de la sala. Dirigint-se als servents:)
Nois, porteu-me l’aigua. (La hi porten i es renta les mans).

Camí de la Creu. Maria.

(Es forma un seguici, des del fons de la sala -per on havia sortit Jesús- camídel Calvari, que es troba a l'escenari central. Obre pas el centurió i els dossoldats romans; Jesús, vestit normalment i portant la creu; finalment els dossoldats del Sanedrí. El seguici avança lentament pel centre mentre una veu, ogrup de persones, canta per quantscarrers l'home haurà de passar, o una altra cançó adient. Davant del'escenari, però encara a la sala, espera Maria, il·luminada per un focus o elsllums oberts de la sala. Quan el seguici arriba prop de Maria, potser a unstres metres, es para i el centurió i els soldats es col·loquen de manera que nodestorbin el diàleg.)

Maria Fill!Els teus sofriments són vidres trencats dintre les meves entranyes.
Vas cap a la mort.

Jesús L'Hometé el seu camí i cal seguir-lo fins al final.

Maria Elteu camí et porta al Calvari.

Jesús Éscert.

Maria ElCalvari és la frontera on acabentots els camins.

Jesús Finsara el Calvari ha sigut la frontera.
Jo hi vaig per obrir-hi un pas.
Darrera el Calvari hi ha el Jardí on la Vida té el seu regne.

Maria Unpas per a tothom?

Jesús Pera tothom qui busqui la Vida i la Llum.

Maria Voldriaacompanyar-te.

Jesús Vaigcomptar amb tu per començar el meu camí, i amb tu obriré nous horitzons.

Maria Aracomença la nova creació!

Jesús Joseré el nou adam, i tu la nova eva, mare de tots els Vivents.

(Elcenturió fa continuar el seguici. Maria s'hi ajunta. Pugen a l'escenari ques'il·lumina i que està totalment buit, fora de l'escambell. El centurió escol·loca a primer terme i un xic a l'extrem. Els soldats romans, més al fons,també als extrems, fent la guàrdia. Els soldats del Sanedrí porten Jesús finsdarrera l'escambell. Li agafen la creu i Jesús puja a l'escambell. Col·loquenla creu just darrera seu, a tocar l'esquena. Continuen aguantant-la i seran elsque executin la sentència que dicta el centurió. Maria està al costat de Jesús,un xic separada i un xic enrera per no destorbar l'acció dels soldats delSanedrí. Mentre el centurió diu la sentència, la llum ambiental va disminuint icreix la intensitat d'un focus que il·lumina només Jesús.)

Sentència.

Centurió (Ambsolemnitat)
Aquesta és la sentència,
definitiva i inapel·lable,
que el representant de la imperial i suprema autoritat,
en compliment del seu ofici,
ha decidit donar
perquè sigui executada
punt per punt:

Els peus, plantats a la terra (Ho fan, simbòlicament, els soldats del Sanedrí).

Els braços, oberts (Els soldats els aguanten enlaire, un cadascú).

Les mans, obertes (Aixequen un xic més els braços fins que les mans s'agafenals dos claus prèviament preparats a la creu. Els soldats del Sanedrí deixen lacreu, ja aguantada pel mateix Jesús i es retiren una mica).

El cor, obert (Maria ho fa simbòlicament descordant-li un o dos botons dela camisa).

I el cap, coronat (Ningú no es mou, creant una certa expectació. El centurióinsisteix amb més força:)

I el cap, coronat!
(Unnen de cinc o sis anys, des del públic avança lentament portant entre les mansuna corona d'esparreguera amb flors. Un soldat del Sanedrí prepara una petitaescala -potser de cuina, recoberta- perquè el nen pugui arribar a posar la coronaal cap de Jesús. Maria l'ajuda. Posada la corona, el nen se'n torna al seu llocamb la mateixa lentitud i dignitat amb què ha pujat. Es treu l’escala)

Aquí teniu l'HOME.

Jesús Pare,a les vostres mans confio la meva vida.
ARA, s'ha acabat.

(Lesparaules de Jesús han de manifestar el seu sentit profund:"Si sabessin el que han fet" vol dir que, a pesar de lesaparences, el que realment han fet és posar de manifest la meravella de la novavida‑donació. Per tant, no han deser dites en to de queixa. Per això Jesús diu encara: "Ara, s'haacabat" indicant que amb la donació de Jesús, posada de manifestpels que l'han condemnat, s'ha acabat la creació total de l'home, l'Home madur, tal com posarà demanifest la "lectura bíblica" del fet, que llegirà Maria: única capaç, de moment, de llegir-la. Maria"extreu" la "lectura" de (darrera) la creu. Pot ser unatauleta, del mateix color de la creu perquè hi quedi dissimulada, enganxada ala part posterior amb cinta adhesiva fàcil de desenganxar i preparadaanteriorment).

Maria (Lleginten to de proclama, com continuant la sentència del centurió:)
Al principi,
després de crear totes les coses,
Déu va dir:
Fem l'home a imatge i semblançanostra.
I Déu va començar a fer l'home,
i va voler que fos comunitat.
Déu va acabar la creació de l'homeel divendres.
I des d'aleshores aquell divendres va ser anomenat divendres sant.
Déu veié l'home, i era perfecte.
Déu s'hi va complaure
i va donar per acabada tota l'obra de la creació.

(Sobrela paret del fons s'ha anat encenent una llum blava com si fos l'última llumdel cap tard. Lentament es va apagant el focus que il·luminava Jesús, quedantnomés la llum blava del fons, fent que les figures del Calvari, totes immòbils,es vegin només a contrallum. Això durarà uns breus segons, i després tot quedafosc. Tots es retiren).

Fi de la1ª part.
SEGONA PART.

La Comunitat.

(Comal final de la 1ª part, només una llum blava, com d'albada, a l'horitzó. Al migde l'escenari, al mateix lloc on hi havia la creu de Jesús, postrada a terra,Magdalena. Al so de les notes de l'Himnea l'Alegria, de la 9ª Simfonia, aquesta llum es va intensificant,juntament amb un focus que progressivament va donant relleu a la figura deMagdalena. També es van encenent els altres llums de l'escenari. Quan ja totestà il·luminat, i al ritme de la música, Magdalena es va reanimant entre lajoia i la sorpresa. Després de l'esclat desbordant de la música, diu:)

Magdalena Com és que visc, si ha mort la meva vida?
Quin misteri s'amaga darrera la llosa del sepulcre?
Quina força hi ha a les entranyes de la terra que converteix el cadàver enllavor?
Com és que tinc veu, si ha mort la meva paraula?
Per què sento que els meus ulls s'il·luminen, si s'ha apagat la meva llum?
(Correntd'un costat a l'altre com si descobrís el món, la vida,...)
Guineus del bosc: deixeu els vostres caus.
Desperteu-vos, esquirols, i enfileu-vos ben enlaire.
Sortiu del niu, orenetes i falciots.
Poncelles i clavells: obriu de bat a bat els vostres ulls!
Estels del firmament: danseu, danseu!
Oh lluna, vesteix-te de plata.
Formeu tots corona triomfal
pel nou Sol, que ha vençut tota tenebra.

(Ala gent i en particular als apòstols, asseguts a 1ª fila.)
Humans:
homes i dones; joves i vells:
obriu els cors!

(Ningúno reacciona. Joan, el primer, ha pujat a l'escenari sense connectar per resamb l'entusiasme de Magdalena. Es queda en un extrem. Lentament els altresapòstols -excepte Tomàs- es van situant,decebuts i fracassats, al voltant de l'escenari, asseguts al terra, sense capvincle entre ells ni amb Magdalena. Joan, girant-se lentament cap a Magdalena,i amb un to que expressa fatalitat, diu:)

Joan L'Home,ha mort.

Mag. (Ambcomprensió i amor) També mor l'aigua, quan el fred la congela
i cau, vençuda,
formant volves de neu...

Joan Caula neu suaument com aigua morta;
sobre els cims es posa com un mantell de mort,
sudari immens, fred,
inflat dels misteris de l'hivern.

Mag Peròquan el temps és arribat,
sense que ningú no ho vegi,
desgela la blanca neu:
i el seu mantell de mort
s'esquinça en degotalls de vida nova.

Ningú no ha vist el misteri...
Ningú no pot trobar les despulles de la neu...
Muntanya avall,
la verdor dels camps
anuncia
que la vida és immortal.

Joan Quinasoledat, quan neva!

Mag. Iquina pau!
I quina esperança!

Joan (Comença areaccionar)
Qui ets? Com et dius?

Mag Sóccomunitat.

Joan "Comunitat"?...I això què significa?

Mag Totjust ho vaig descobrint.

Andreu (Asseguta la vora de l'escenari, com els altres)
Sí... Ara que ens hem quedat sols ifracassats!
Siguem realistes: crèiem que Jesús era el Messies. Estàvem segurs que ensportaria a la llibertat.
I ja ho veieu...

Mateu Quinfracàs! Tot està perdut!

Mag. "Totestà perdut", però jo acabo de néixer.
Sento encara la sensació, tota nova i suau, de la Vida que s'escampa en mi.Olor de pa nou.
(AAndreu i Mateu) Si la meva força fos la vostra força...
Si els meus ulls fossin els vostres ulls...
Veuríeu la Llum!

Joan (Jacomprenent) La "força de la Llum"!...
Aquest és el misteri!
La força de la llum ha fet néixer la comunitat.
(Recordanti entenent) "Si el gra de blat no cau a terra i mor, queda totsol. Però, si mor, es fa espiga; es fa comunitat.

Mateu Jopensava que amb Jesús seria diferent.
Jo pensava que ell ens portaria la salvació...
I ja fa tres dies que és mort.
Mort i ben mort.
Enterrat i ben enterrat.
Tot és com abans.
Com abans, és dir: com sempre...
Potser tenia raó. Però... de què serveix "tenir raó"?

Mag. Jesúsés vivent. Ha ressuscitat!

Mateu Quanels fets són massa cruels, ens fem boniques filosofies. Però les filosofies nocanvien els fets.

Joan (Acostant-s'hi) Éscert. Jesús és vivent.

Mateu Tu,també?!
De veritat creus que ha ressuscitat?

Joan Sí.L'acabo de veure.

Mateu (Reaccionantamb incredulitat) Que l'has vist!!?
Que l'has vist amb aquests ulls!!?

Joan No...
Aquests ulls poden veure molt poques coses!
Veuen la forma, però no poden veure el dintre.
Si veuen un cos que es mou, diuen: aquest cos té vida. Però la vida no la veuen.
Mai no la veuen.

Jo, en canvi, he vist la vida!
La sento!
L'oloro.
La toco en les coses que m'envolten...
És... com l'aire que respirem.

Pere (Trencantel ritme; per això hauria d'estar a l'altre cantó de l'escenari. Té una banderaa les mans)

Bandera del meu país:
La més bella i estimada...
Tota sola t'han deixada,
bandera del meu país.

Per fer-te semblant al meu cor
et trossejo i t'esquinço (Ho fa):
abans vull veure't destruïda
que abandonada pels teus fills!

Poble meu, petita barca,
no has pogut arribar a port...
i, perduda entre les aigües,
qui serà el teu nou patró?!

(Reaccionantamb ràbia s'aixeca i irromp a l'escenari)
Maleït aquell que confia en els homes!
Que se m'encasti la llengua al paladar
si m'oblidava de tu, poble meu, Terra Promesa.

On són ara aquells que ahir
per tu volien morir?!
Busco algú que salvi el meu poble.
(Deixant-seprendre pel desànim i el desesper, va repetint)
Busco algú que salvi el meu poble.
Busco algú que salvi el meu poble...

Mateu (que ja haentès. A Pere)
Una vegada hi havia un bosc. Uns van dir: cal netejar-lo de bardisses imatolls. Van calar-hi foc. Ells en deien el foc purificador.
Després uns altres van dir: Traurem els pins i cuidarem les alzines, que sónmés fortes i més resistents al foc. I així ho van fer.
Però després en van venir encara uns altres que també volien "salvar"aquell bosc, i van dir: les alzinestarden massa a créixer i la seva fusta és de mal treballar...
El convertiren en un bosc de pins, i van treure les alzines...

I així, entre tots, van anar destruint aquell bosc.
Tenia massa "salvadors".
La pitjor desgràcia d'un poble és tenir "salvadors"!

Pere Quiva ser, per vosaltres, Jesús?
No estàvem tots d'acord en que era el Messies?

Jaume (Quecomença a entendre)
Necessitàvem un messies, i el vam fermessies.
Necessitàvem un cabdill, i el vam fercabdill.
Necessitàvem un mestre, i el vam fermestre.

El vam fer i el vam entendre d'acord amb les nostres necessitats.
I així vam fer necessària la seva "mort".

Andreu (Quecomença a entendre. S'incorpora i connecta tot recordant)
"Us convé que jo me'n vagi..." "M'allunyo de vosaltres com a mestre i senyor,i tornaré com a llum i força".
Ara entenc el sentit d'aquestes paraules!!

Jaume (Incorporant-sei ja connectant plenament)
El misteri de la seva mort!
Nosaltres també hi hem participat.
En la seva mort hi ha la nostra vida.

Pere (Finalment comprèn)
Ningú no ensenya ningú.
Ningú no dirigeix ningú.
Ningú no salva ningú.
Aprenem, avancem, i ens salvem mútuament, en comunió.
Líder, cabdill, mestre, senyor,...
Són invents humans.
Invents de cecs que ens tornen més cecs.
Buscant un "salvador" hem deixat de veure els germans.

(Recordant)"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles".
Però, n'heu vist mai cap de pastor que doni la vida per les ovelles?!
"Vosaltres em dieu mestre i senyor; i ho sóc".
Però, n'heu vist mai cap de mestre i senyor que renti i eixugui els peus delsseus súbdits?!

Amb la seva mort Jesús ha destruït per sempre els nostres invents homicides.

Mag. (Acostant-sea Pere)
Pere: vols estimar com jo he estimat? (respon que sí només amb l'expressióde la cara).
Pastura els meus anyells.

Pere: promets estimar com jo he estimat? (Pere respon igualment)
Pastura les meves ovelles.

Pere: estimaràs com jo he estimat. (Pere i Magdalena fan un gest de mútua comprensió.Després Pere, que ja ha entès del tot, diu:)

Pere Araja sé com serà la meva mort...
i la meva Vida.

La taula

(Perei un altre apòstol tornen a instal·lar la taula, signe i vincle de la comunitat. Després, Pere invita tots aposar-se al voltant de la taula amb tres paraules progressivament vinculants,com si cada paraula es quedés massa pobre per a significar la vida de la novacomunitat)

Companys.
Amics.
Germans.

(Responena la invitació Joan, Andreu, Jaume, Mateu i Natanael. Es posen al costat de lataula sense tancar el cercle. Un focus pot donar relleu al simbolisme de lataula amb el pa. A aquesta primera comunitats'hi va ajuntant la resta, cadascú al seu moment).

Simó (Alçant-se,però d'esquena als companys en senyal de protesta)
Quan s'ha sentit l'amargor de la derrota,
¿és legítim acceptar la pau si no ens ve pel camí de la victòria?!
Tanta lluita ha estat debades!?
Tants sofriments, sense sentit!?

En la derrota hem estat escarnits i humiliats.
I ara que podíem alçar la copa delsvencedors... ara, se'ns ofereix una pau gratuïta.
Podem acceptar aquesta "pau" que trenca el nostre orgull?!
No vull pau, ara! Vull victòria!
I per això vull guerra!

Mag. Jesúss'ha fet "derrota" per a tots els que necessiteu"victòria".
Què podia fer més?

Felip Jonomés sé una cosa:
ho hem jugat tot a una sola carta, i hem perdut.

Andreu (Acostant-sea Felip amicalment) No,company, no.
No hem perdut; ben al contrari.

En una cosa tens raó: ho hem jugat tot a una sola carta:
hi hem jugat el nostre passat,... que ens lligava!
hi hem jugat els nostres pensaments,... tan estrets!
les nostres idees fixes;
el nostre cervell apretat...
Hi hem jugat la por, l'odi, la nostra mateixa vida mortal...
No ens queda res;
no estem lligats a res.
El cor, obert.
Les mans, obertes.
Els ulls, oberts.

Aquest és el camí.

Bartomeu Somuna barca perduda en el mar...

Natanael Nomiris la barca perduda.
Mira el mar; el mar immens, lluminós:
tot és camí; tot és vida.
Tot és suau i fort a la vegada.

Mag Preocupatsnomés per la barca,
no havíem vist el mar.
Ara, no hi ha límits; no hi ha fronteres.

Tadeu (AMagdalena)
És possible viure així i ser com tu: comunitat?

Mag. Tothomés comunitat en mi.
No existeixen ni el dintre ni el fora.
L'únic obstacle és la clova on ens tanquem; la disfressa que fem servir peramagar-nos.

Felip (Acaba decomprendre. Per això s'aixeca i s'incorpora a la comunitat)
Estem acostumats a navegar en un mar molt petit, un petit estany. Però l'oceàno té altres límits que la costa de les illes.

Bartomeu (AMagdalena)
De quina manera vas néixer?

Mag. Joem pensava que era la terra ferma, massissa, segura...
Donava per suposat que els meus pensaments eren laveritat;
els meus camins, els únics camins;
la meva vida, l'única vida...
Però algú em va fer aixecar els ulls
i vaig descobrir que només era una illa; una petitailla.
Llavors,
només llavors,
vaig descobrir la immensitat dels oceans.
Una illa amb moltes illes, dins la gran mar!
De cop i volta em vaig sentir néixer de nou.
Era com els ocells del cel: lliure, lleugera,
acompanyada per la multitud dels germans,
i acaronada constantment pel bes suau de l'aire i de la llum...
Tot és Amor!
Tot és Camí!
Tot és Vida!
Veniu.

(Suaumentinvita Simó i els altres a sumar-se a la comunitat.Accedeixen. Ella es queda en un extrem del semicercle. Tadeu crida Tomàs que noestà amb la colla sinó entre el públic).

Tadeu Tomàs,estem aquí.
Vine, que hi som tots!

Tomàs (Respondes del lloc, d’entre el públic) "Tots"?
I Jesús, on és?

Tadeu Vineamb nosaltres i el veuràs. (Tomàs hi puja)

Tomàs Bé,ja estic aquí. On és Jesús?

Bartomeu "Emseparo de vosaltres com a mestre isenyor".
Els mestres i senyors es veuen,... i es fan veure.
Però Ell va dir: "Tornaré a vosaltres com a força i com a llum".

Tomàs Noveig cap "llum". No hi ha cap llum especial, aquí!

Tadeu Lallum no és per ser vista,
sinó per fer visibles totes les coses.

Tomàs (Ambtossuderia)
Si no veig amb aquests ulls lesseves mans foradades;
si no toco amb aquests dits lesseves llagues...
no ho creuré.

Natanael Tomàs,encara ets cec?
De veritat que no veus les mans destrossades de tants homes turmentats?!
És possible que no vegis el cor sagnant de tant cossos trossejats?!

Joan Obreels ulls al món
i veuràs el crucificat en milers d'imatges.

(Indicantel pa de la taula)
Veus aquest pa?
Està fet de centenars de grans de blat,
trencats i triturats.
Però si tu en menges, rebrà nova vida.

Tomàs (De cop haentès, amb gran sorpresa i respecte per aquell pa)
Així doncs... menjar aquest pa vol dir?...

Mag. Sí,Tomàs. Vol dir assumir el dolor i el martiri de tots els homes que sofreixen.
És l'única manera de"veure" Jesús.

Tomàs (Ambrespecte s'acosta al pa i prenent la panera amb devoció i amor, diu:)
Senyor meu i Déu meu...

(Magdalena -o un altre- comença el següent cant o un altre d'adient. A la segona estrofa s'hiajunten tots els altres i el públic. S'obren els llums de la sala indicant aixíque la nova comunitat abraça tots)

Quanpressentim, veient la branca nua,

que,malgrat tot, l'ametller florirà;

quanesperem al cor de la nit crua,

lanostra alegria ningú no ens la prendrà.

Lanostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si ensoledat vetllem el ble que crema,

cercantl'amor que ens allargui la mà,

sioferim les nostres mans obertes,

lanostra alegria ningú no ens la prendrà.

Lanostra alegria ningú no ens la prendrà.

Quanesperem, voltats de nuvolades,

que elllamp rogent il·lumini la nit,

si alcemel front encara una vegada,

veuremper l'escletxa la llum de l'Infinit.

Veurem per l'escletxa la llum de l'Infinit.

FINAL.

PRELUDIS.

Segons les circumstàncies i les personesdisponibles, abans de la representació de mésenllà de la frontera hi havia algun dels següents preludis.

PRELUDI A (Amb personesadultes).

Preguntes sobre l’Home.

(Tot fosc. Música adequada. Lentament s'il·luminaun dels escenaris laterals on s'hi veuen l'Home i la Dona, separats, estàtics,mirant en direcció al públic. No hi ha comunicació entre ells. Parlen ambsentències-queixa)

Dona Quindestí el de la dona, cridada a ser mare de fills que moriran!

Home Quindestí el de l'home, constructor frustrat d'un món nou que mai no arriba!

Dona Perquè ha estat posada a les meves entranyes la força d'engendrar!

Home De quèserveix als humans poder dedicar-se a la reflexió!

Dona Elsdesitjos són il·lusions frustrades.

Home Elspensaments són bombolles de sabó.

Dona Quantmés llarga és la vida, més plena de sofriments!

Home Quantmés es posseeix, més buit es torna el cor!

Dona És lavida un invent nefast?

Home És eltreball la resposta dels necis?

(Lentament es vail·luminant l'Oracle en un extrem de l'escenari central. Posat hieràtic, rígid,fred. Respon sense mirar ningú, com una veu transcendent).

Dona (Girant-s'hi) Vosaltres, oracles dels éssers superiors,mitjancers dels deus; vosaltres, que posseïu el do de conèixer les preguntes iteniu els manuscrits de les respostes eternes; vosaltres, que feu entrar lamirada fins als secrets més amagats:
podeu donar-me una resposta? Teniu paraules que trenquin la clova opaca delnostre neguit?

Oracle Parlal'home d'ulls penetrants que llegeix els designis dels déus:

"Laimpietat s'apodera del cor dels homes com les boires de tardor s'escampen perla vall!
Per què intenteu posseir els coneixements reservats als éssers superiors?
No són preguntes el que s'espera de vosaltres, sinó fidelitat.
El vostre turment ve de l'ambició.
No us poseu altres interrogants que aquells que podeu respondre.
Per què us obstineu a tancar l'oceà dins el minúscul estany dels vostres ulls?
Adora el cel i alegra't de ser acceptat a la seva presència.
Tot el que passa d'aquí és supèrbia i estupidesa."

Home No emplau la teva resposta,
portador d'oracles arrancats de la ignorància.
Per a no ser enlluernat per la llum
no cal que em posis benes als ulls.
És suficient la meva ceguesa.

Però no vull la ceguesa.
(Lentament s'apagael llum de l'oracle i, a l'altre extrem, es va encenent el llum del Savi, querespon amb el mateix estil).

Vosaltres, genis de la intel·ligència;
savis dels pobles antics i moderns:
heu trobat ja la resposta definitiva?
Podeu, almenys, veure cap on cal dirigir la mirada?
Heu collit ja algun fruit dels vostres esforços?

Savi Nohi altra llum que la teva llum,
ni altre camí que el teu camí.
És bona cosa fer-se preguntes,
però cal fer-se també la resposta.
És la casualitat la causa de tot el que hi ha;
i el que hi ha és tot el que tens per a construir el teu futur.
L'Home és a la vegada producte
i l'únic constructor.

Dona Company:és pobra la teva resposta
i precipitades les teves conclusions.
Tan cansat estàs de buscar
que prefereixes creure que no hi ha camí més enllà d'on arriben els teus ulls?
Seria sàvia la font si pensés que no hi ha més aigua que la que brolla del seusi?
(Es va apagant elllum del Savi. Escenari central fosc. Desapareixen els dos).

Home (Dirigint-se a la Dona). Ni la Religió ni laFilosofia no ens donen resposta convincent. Potser seria millor deixar de ferpreguntes.

Dona (Girant-se vers l'Home) Amic: només el necino fa preguntes.
T'hi has fixat? Cada pregunta neix d'una veritat més ben entesa; i cadaresposta genera una nova pregunta...

Home Éscert. Això vol dir que no acabarem mai...

Dona L'importantno és acabar sinó avançar.

Home Cap aon?

Dona "Capa on?"
Des de sempre l'home s'ha fet aquesta pregunta: "Cap a on?". Mai noha conegut la resposta, i no obstant... mai no s'ha parat! Cada pas que donemens indica la direcció del següent, i així anem fent camí. Sense conèixerclarament l'horitzó, però mai perduts.

Home Hi haun misteri de presència en la nostra vida: tot sols fem camí, i a la vegada somconduïts.

Dona Sí:hi ha un misteri de presència en el nostre camí: estranyament sols iamorosament acompanyats.

Home Hi haun misteri de presència en el nostre camí.
(S'acosten mútuamentfins a donar-se les mans allargant els braços).

Dona Elsbraços ens separen.

Home Itanmateix estem units.

Dona La nostraceguesa és com un mur impenetrable que ens divideix.

Home Itanmateix ens uneix la recerca de la llum.

Dona Elcos és una presó que ens aïlla.

Home Itanmateix és l'eina de la comunió.

Dona L'Homei la Dona: dos éssers diferents i contraris.

Home I tanmateixformem un sola Vida.

Dona Quèés la Vida?

Home Què ésla Vida?

Dona (Girant-se tots dos vers elsassistents)
Homes i dones; amics i companyes:

Home Algúha viscut tan plenament
que sàpiga ben bé què és la Vida?

Dona Nomésvull saber una cosa:
és possible portar la Vida més enllà de la frontera de la mort, de la ceguesa ide la soledat?

(Lentament s'apagael llum de l'escenari lateral. Es poden projectar unes diapositives adientsmentre un cantor, lleugerament il·luminat, canta:)

Oh cel blau, cel estrellat,

per què quan de nitet miro,

sense adonar-me'nsospiro

esperant taresplendor?

Per què sempre tuens amagues,

com cortinadesplegada,

les respostesesperades

amb afany pel nostrecor?

Per què sempre tantt'allunyes

destrossant nostredesig

i entre espines,planys i guerres,

ens amaguesl'Infinit?

Oh cel blau, celestrellat,

per què ens parlesamb silencis

i no permets quecomenci

nostre cor areposar?

No és la llum perqui la cerca?

No és la pau per quila busca?

Doncs, per què cadavegada

és més forta lafoscor?

Per què sempre tantt'allunyes

destrossant nostredesig

i entre espines,planys i guerres,

ens amaguesl'Infinit?

=====================================================

PRELUDI B (Amb nens).

Nens amb Nicodem.

(Nenes inens sols en un escenari lateral. Significa una escola del dissabte a lasinagoga. S’il·lumina. Arriba Nicodem, mestre de la Llei).

Nicodem Au,va, nens: que avui us he d’explicar una cosa molt important. Poseu-vos bé iescolteu.

Moisès era molt amic de Déu. Per això sabia molt bé allò que Javé vol denosaltres.
Moisès va escriure allò que Déu vol; i d’això que va escriure en diem LA LLEI DE DÉU. LA LLEI DE DÉU.
Els manaments que estan escrits a la Llei de Moisès els hem de complir perquèsón la voluntat de Déu. Són la voluntat de Déu.
Els va escriure Moisès, que era “amic de Déu”. Repetiu amb mi: “Moisès era amicde Déu”. ...

Nen (Aixeca el braç per parlar) Jesús, també és amic de Déu?

Nicodem Perquè ho preguntes, això? Qui te n’ha parlat de Jesús?

Nen Tothomen parla.

Nen (Aixeca el braç per parlar) És veritat que l’han ficat a la presó? Què ha fet?

Nicodem Ai,nens! Ara no en vull parlar de Jesús. Ara hem d’aprendre la Llei de Moisès.

Nen Tuel coneixes, a Jesús?

Nicodem Sí.... Una mica.

Nen Perquè l’heu tancat a la presó?

Nicodem Nol’hem pas tancat a la presó!... Només fins que li fem un judici.

Nen Quèvol dir “fer un judici”?

Nicodem Ésuna cosa molt important. Es reuneix el Sanedrí i miren si les coses que diu ifa una persona van contra la Llei o no.

Nen Elque fa Jesús va contra la Llei?

Nen Undia Jesús em va posar la mà sobre el cap, així (Ho fa en un company). És molt bon home.

Nen Ami també m’ho va fer... I em va dir queestigués sempre content perquè el Pare del Cel m’estima molt.

Nen Aixíés com si tinguéssim dos pares.

Nen Peròel Pare del cel està sempre amb nosaltres. Eh que sí, mestre?

Nicodem Tenstota la raó. El Pare del cel no ens deixarà mai.

Nen Encaraque visquem mil anys?

Nicodem Encaraque visquem deu mil anys.
(Un nen aixeca elbraç per parlar)
Digues.

Nen Moisès,en aquell temps, va ser com ara és Jesús?

Nicodem Usagrada fer preguntes, eh?
Doncs, mireu: no ho sé. Jo sé molt bé qui va ser Moisès, i conec la Llei queens va donar. Per això sóc un doctor dela llei.
Però de Jesús... Encara no sé ben bé qui és.
Si fos veritat allò que em penso...

Nen Quèpenses?

Nicodem Vosaltresno ho podeu entendre.
Com us ho podria dir?
Mireu: amb els pobles passa com amb les persones.
Les persones primer són petites, creixen, i després són grans.
Vosaltres ara sou petits. Jo, ja sóc gran.
Mentre som petits hem d’aprendre moltes coses, per fer-nos grans. Per això ara vosaltres apreneuels manaments de la llei de Déu.
Però quan una persona ja és gran, ja sap tota sola el que ha de fer.

Moisès ens va donar els manaments perquè el nostre poble era com un nen petit.
En canvi Jesús,... Potser Jesús ensdemostra que ja podem ser grans.
Ei, no ho digueu a ningú, això!, perquè encara no n’estic segur.

Nen Sergran, va contra la Llei de Moisès?

Nicodem No! ... Però hi ha persones que es pensen que sí... (1)

Nen Sius plau: no li feu cap mal a Jesús, quan fareu el judici.

Nicodem (Posant-li la mà sobre el cap) Espero que no;espero que no.

(1) (Segon final)

Nen Jono vull ser gran...

Nicodem Queno vols créixer i ser gran?... Per què?

Nen Perquèels grans no saben jugar. Sempre es barallen i fan guerres.

Nicodem (Amb to pedagògic) Els nens també usbaralleu i feu guerres...

Nen No.Nosaltres només juguem a fer guerres. Però els grans fan guerres de veritat,i maten molta gent, i molts nens...

Nen Ésveritat! Jo tampoc no vull ser gran.

Nicodem (Descobrint un nou pensamentper a si mateix)
És curiós... Jesús diu una cosasemblant.

Nen Quèdiu, Jesús?

Nicodem Maino ho havia entès. I ara vosaltres m’ho heu fet entendre...

Nen (Insistint) Què diu Jesús?

Nicodem Aixòmateix que dieu vosaltres. Diu: “si no usfeu com els nens no podeu ser persones de debò”. “Si nous feu com els nens...”.
Ara ho entenc, això.
(Com parlant amb simateix, va repetint, mentre es vaapagant la llum) Si no us feu com elsnens....

PRELUDI C (Amb nens).

Nens amb Doctor de la Llei.

Doctor Va, nois. Comencem!...
Avui ens toca una lliçó molt important. Avui parlarem del profeta MOISÈS.
Però de Moisès ja en sabeu moltes coses. Per tant començareu vosaltres dient-mequè en sabeu.
Quines coses ja sabeu de Moisès ?
(Vanintervenint demanant la paraula, com en una classe)

Nen-1 Moisès va ser el primer que va ensenyar la llei de déu.

Doctor Molt bé!
Què més?...

Nen-2 Per què Moisès ens va donar les lleis de déu?

Doctor Bona pregunta. Qui sap respondre?

Nen-3 Perquè Moisès volia manar sobre tothom.

Doctor Home! No va ser ben bé així!
Mireu: al principi Moisès ni tan sols vivia amb l’altra gent del poble. Viviaal palau del Faraó.

Nen-4 Perquè Déu li va manar que vingués ambnosaltres i ens donés aquelles lleis.

Doctor Això ja s’hi acosta una mica més.

Nen-5 Moisès era amic del nostre poble?

Doctor I tant! I per això va ser escollit per Déu.
Mireu: per entendre els manaments de déusón necessàries dues coses: ser amics de Déu, i ser amics del nostre poble.

Nen-6 A mi no m’agrada Moisès
No m’agrada que em manin... Jo vull fer el que jo vull.

Doctor (Ambironia) Oh, i tant! Tothom vol fer el que vol!
Però, sabeu què passa aleshores? Que hi ha gent que fa mal als altres. I quanalgú fa mal a un altre, aquest altre s’hi vol tornar i fer-li més mal.
I així surten les baralles, les guerres... I això és dolent per a tothom.

Nen-6 Jo no vull fer mal a ningú!

Doctor Doncs precisament això és el que diu la llei de déu que ens va donar Moisès: no matis; no robis; no diguis mentides...

Més coses sobre Moisès...

Nen-7 Moisès, al seu temps, era com ara Jesús?

Doctor No! Moisès va ser la persona més important detots els temps.
En canvi Jesús... Encara no sabem qui és, Jesús.
Potser és un home perillós...

Nen-7 La meva mare diu que és una bona persona...

Nen-8 Doncs el meu pare diu que sempre va contraels Mestres de Llei.

Nen-7 Jesús només diu que no hem de fer cas delsque volen ser més que els altres, perquè tots som iguals. Diu que tots somgermans.

Doctor I per això és perillós, Jesús. No som totsiguals!
Si jo fos igual que vosaltres no us podria ensenyar res; i vosaltres tampoc nopodríeu aprendre...

Nen-9 És per això que l’han ficat a la presó,perquè diu que tots som iguals?

Doctor No poden pas deixar que continuï esvalotantla gent...!

Nen-10 Molta gent li diu “mestre”.

Doctor Ho veieu? És ben estrany això: els seusseguidors li diuen “mestre” a ell que ensenya que no hi ha d’haver mestres!

Nen-7 La meva mare diu que Jesús no diu pas queell sigui un mestre. És l’altra gentque li diuen “mestre”.

Nen-11 I per què li diuen “mestre”, si no ho és?

Nen-7 No ho sé... La meva mare tampoc és mestra, però és la persona que m’ensenya méscoses...

Nen-12 Home, és clar! Això és perquè els pares ensestimen...!

Nen-13 Potser Jesús també estima la gent... Per aixòla gent li diu “mestre”...

Nen-14 (Aldoctor) Què és més important: estimarla gent o la Llei de Moisès?

Doctor Com dius?

Nen-14 Què és més important: estimar la gent o la Llei de Moisès?

Doctor A veure...
Deixa-m’ho pensar... (Llums)