Apunts d'homilia

dimecres, 14 de setembre del 2011

LLUM i OMBRA. Els Pastorets de Vilartagues.


LLUM  I  OMBRA.

Pastorets de Vilartagues.


PRESENTACIÓ.

Amb un cert cofoisme, nosaltres, la gent de la parròquia de Vilartagues, de LLUM i OMBRA, en diem PASTORES DE VILARTAGUES. No obstant, no volen ser pròpiament uns “Pastorets” ja que actualment s’entén aquest tipus de representacions com un espectacle, i un espectacle “espectacular” amb profusió de mitjans tècnics i efectes especials. En canvi LLUM i OMBRA vol ser més aviat una vetllada familiar. Se’n vol excloure sobretot la distinció entre públic i actors. Tots hi som actors. No es tracta tant de representar una obra com de celebrar junts una festa, tot representant alguns trets de la Vida a partir dels relats i tradicions del Naixement de Jesús.

A la vida, ens trobem quasi sempre amb el Poder. Fins i tot hi ha qui pensa que la Vida és Poder.
A LLUM i OMBRA intentem celebrar la meravellosa descoberta que ens ofereix Jesús ja des del seu naixement: el Poder no és Vida sinó contra-Vida. D’aquí el nom d’aquesta vetllada: “LLUM i OMBRA”. 
La Vida és Llum. El Poder és una simple ombra que apareix en la mesura que no som del tot transparents a la Llum. És pura negativitat. L’única cosa real, positiva, consistent, és la Vida.
I la Vida, lentament i suau, però d’una manera imparable, avança, creix i ho transforma tot. Entretant, cada un de nosaltres ha d’anar decidint entre fer-se transparent o opac a la Llum que li arriba, tant a nivell personal com social.


Personatges  (per ordre d’intervenció):

Poder
Diner
Temptació
Dimonis
Das
Faràs
Àngel
Josep
Maria
Ester
Rut
Judà
Ismael
Judit
Agar
Simeó
Samuel
Amós
Sarai
Benjamí
Rebeca
Rubèn
Josué
Noemí
Josies
Un maitre


SIMBOLISMES.

Josep i Maria representen la força creativa del Poble quan és permeable a la Llum dels projectes de Déu. Res no els ha de fer aparèixer com a persones especials. Són POBLE. El Poble, com Josep, s’atreveix a somniar i mirar les estrelles. Per això l’àngel pot dir a Maria: “Oh Terra, seràs mare...”.

La gitana Agar personifica la intuïció dels que estan a l’altra banda del Poder. El Poder imposa límits; la gitana ─els marginats─ veu més enllà dels límits. La “bonaventura” i l’Evangeli són dues paraules que signifiquen quasi el mateix, i només s’entenen des de la pobresa.

Ismael i Benjamí són nens. Quan els grans queden “congelats” per la presència del Misteri, només els nens entenen i “descongelen” l’escena.

Das i Faràs són una concessió a la Tradició dels Pastorets que demana que hi hagi sempre una “parella còmica”. La seva pobresa i el seu infantilisme els fan especialment capaços d’entendre i seguir els camins de la Llum.


SUGGERIMENTS.
Decorats.
No en calen. N’hi ha prou amb una cortina llisa al fons per “emmarcar” l’escena.
Es pot jugar, en canvi, amb els llums, que il·luminen o enfosqueixen l’escena o un personatge determinat. En general, a les escenes de “Llum”, llums blanques; a les escenes de Poder, llum vermella. Uns simples interruptors d’intensitat graduable poden servir per fer jocs de llums ben suggeridors.

Vestuari.
D’acord amb el significat de cada personatge. L’Àngel no hauria de ser un “angelet”. Ha d’expressar una dignitat natural com correspon al missatge que anuncia.


PRIMERA PART.

QUADRE PRIMER.

           Música militar. Escena buida. La part posterior una mica elevada per ajudar a la visibilitat quan l’escena es dupliqui. Llum normal. Poder entra amb suficiència, mira amb domini i diu:
Poder   Senyores i senyors:
Us trobeu davant l’ésser més gran i poderós del món.
Pugeu a les muntanyes més altes: allà, jo sóc el rei.
Baixeu als llocs més profunds: allà, sóc el senyor.
Fiqueu-vos pels carrers de les ciutats més grans de la Terra:
quedareu sorpresos del moviment i de la vida que hi ha.
Doncs, jo sóc el motor i l’ànima d’aquestes ciutats.
D’aquestes i de totes.
El poble més petit, sense mi, seria un cementiri.

Segur que ja heu endevinat qui sóc.
Puc presentar-me de deu mil formes diferents;
fins i tot contràries,
però jo sóc sempre el mateix.

El nom que més m’escau és PODER.
Jo sóc el PODER.

El Poder és la cosa més gran i sagrada que hi ha en l’univers.
Només té un mal;
però no cal amoïnar-s’hi: és un mal necessari:
el Poder sempre està sol.
Encara que estiguis voltat de persones que et jurin cent vegades al dia amor i fidelitat...
tot és mentida.
El Poder SEMPRE està sol.

Però jo, que sóc l’ésser més intel·ligent, he inventat un bon remei.
He inventat el DINER.
És un invent colossal.
Amb el Diner em fico per tot arreu,
i faig que tothom em busqui i m’estimi.

Precisament sóc aquí perquè vull trobar-me amb el Sr. Diner.
(Pica amb les mans i entra Diner)

Diner    Salut, gran senyor!
Poder   Au, deixa’t de compliments.
Què? Com va pel món?
Diner    “Sin novedad en el frente”.
Tot va bé; fins i tot millor que abans.
Ja saps que fa un temps això del Poder no era gaire ben vist.
Doncs ara torna a estar de moda.
Tothom busca el Poder.
Els homes es porten cada discussió que és un fart de riure!
i quina imaginació no tenen a l’hora de buscar el Poder!
La cosa va bé.
Poder   Tu em portes notícies bones...
però jo he sentit que quan arriben aquests dies...
es fan unes festes... que no sé com en diuen...
Diner    Ah, sííí... Oh, són unes festes molt boniques...
En diuen les festes de Nadal.
Poder   I dius que són “boniques”?
Diner    Sí, molt.
La majoria de les botigues il·luminen els seus aparadors,
i es posen llums de colors als carrers més comercials.
La gent fa cara de contenta. Tothom juga a estar content.
Poder   I... de què estan contents?
Diner    D’il·lusió i d’esperança...
Saps: quan arriba Nadal molta gent espera la seva salvació.
Tothom viu esperançat,
i per això fan festes
i canten unes cançons que són molt típiques d’aquests dies.
La ràdio, la tele... tots toquen les mateixes cançons.
La gent camina de pressa, de botiga en botiga,
i tornen carregats a casa seva.

Vols escoltar la més típica i la més bonica
de totes les cançons de Nadal?
Quan arriba el gran dia
tothom l’escolta amb les orelles clavades als transistors.
Se sent per tot arreu: als carrers, a les fàbriques,
a les botigues, als bars...
Vols sentir-la?
(L’acompanya al fons de l’escenari una mica més elevat, i presideixen tots dos les escenes que segueixen).

Escolta!

(Se sent la tonada de la loteria de Nadal cantada pels nens que aniran entrant. Els nens, encapçalats per Temptació, van pujant a l’escenari portant cadascú un dels números que constitueixen la grassa de Nadal de l’any. Aquest ha estat escrit en una cara d’un foli doblat cobrint i amagant les pues d’una forca amb un pal d’uns 60 – 70 cms. Cadascú la porta de la manera més dissimulada fins al moment de mostrar-la a la gent. Entren d’un a un. Cadascú canta un número qualsevol i els altres responen amb la tonada clàssica:  . . ..  . . .. L’últim a pujar canta el corresponent a la grossa de l’any, i tots responen amb el premi corresponent, i ensenyen el número complert, cadascú la seva xifra i col·locats adequadament. Un cop ben ensenyat el número, prenen la forca (encara dissimulada dintre el foli doblat) com porten el fusell els soldats i fan una desfilada per l’escenari comandats per Temptació, i cantant:)

Nois     Singli-ia-ia, iupi,iupià,
singli-ia-ia, iupi, iupià,
iupià!
singli-ia-ia, iupi, iui-ia-ia
iupi, iupi-ia-ia
iupi, iupià.

(
Queden tots situats convenientment, a banda i banda.
Temptació es situa al mig de l’escenari i, amb desimboltura, canta:)
Temptació Hem vençut per picardia i amb diners, i amb diners!
Hem vençut per picardia, sí senyors; sí senyors!
Hem vençut per picardia,
picardia i amb diners,
hem vençut per picardia, sí senyors!

(Els nois reprenen la desfilada cantant: singli-ia-ia...).

Els humans són uns estúpids, ja ho veieu, ja ho veieu!
Es barallen i es fan guerres mútuament, ja ho veieu!
I després volen que els salvin,
i després volen que els salvin
”redemptors” baixats del cel, ja ho veieu!

(Es reprèn la desfilada)

Mantindrem el nostre imperi sobre el món, sobre el món!
Mantindrem el nostre imperi sense esforç, sense esforç!
Doncs els homes ells mateixos,
doncs els homes ells mateixos,
quan un corre l’altre li posa entrebancs.

(Es reprèn la desfilada i es queden “congelats” al fons, fent costat al Poder i al Diner i Temptació.
Temptació fa córrer per terra una taronja. Surten corrents Das i Faràs barallant-se per agafar-la. L’agafa Das.
L’escena doncs queda doble: al fons, un xic més elevats, el Poder amb els seus. A primer terme, l’acció de Das i Faràs. ).

Faràs    Sîs plau, dóna’m un tros de taronja.
Das      És meva. L’he trobada jo.
Faràs    Jo també l’he vista. L’hem trobada tots dos.
Jo en vull la meitat.
Das      Però jo l’he vista primer!
Faràs    D’acord: si l’has vista primer, menges primer tu la teva part i després jo em menjo la meva.
Das      Va!, No siguis beneit.
¿No ho veus que si te’n dono la meitat n’hi haurà tan poc per cada un que tots dos ens quedarem amb gana?
O sigui que no hi guanyarem res.
En canvi, si me la menjo tota jo, almenys un quedarà satisfet!
Faràs    Ah, i per què has de ser tu!?
També me la podria menjar tota jo!
Das      Però ... és que jo... ja l’he començada!
Faràs    Doncs jo la podria acabar!

(Faràs li corre al darrera per prendre-li. En veure que no pot, desisteix i canvia de tàctica posant-se a plorar. Das, afluixant, diu:)
Das      Au, va!  (li’n dóna un tros)
Perquè som amics, eh!  Encara que m’estimaria més no tenir-ne d’amics com tu!
(Faràs se la menja d’una revolada).
Veus ara què ha passat: jo encara tinc gana!
Faràs    I jo també!
Tu rai que tens reserves
(indicant la seva panxa).
Das      Mira qui parla! Que no t’has vist la teva, de panxa?
Faràs    Panxa? Jo tinc panxa?
Oh, quina il·lusió.
(Se l’acaricia i li fa un petó. Després reacciona dient:)

Però, saps de què està plena aquesta panxa?... De gana! Res més que gana!
(I es posa a plorar, tot cridant:)
Tinc gana; tinc gana,...
Das      Au va; no ploris!
Mira: asseguem-nos aquí i pensem. Pensem si trobem alguna solució.
Faràs    Pensar amb la panxa buida... No en sé!
Das      Home, ara ja hi tens alguna cosa!
Faràs    I tu suposes que aquesta mica de res que tinc aquí (se senyala la panxa) pot arribar aquí? (se senyala el cap).
Das      Nooo! No ho he pensat mai!
Aquí dalt, a tu, no t’hi arriba res!
Més aviat és el cervell que t’ha baixat a la panxa.
Faràs    Quina llàstima que els pensaments no engreixin!

(Pensen. De cop Faràs fa un salt tot content)
Ja ho tinc!!!  Saps què podem fer? Jugar a la loteria!
Das      A la loteria!?
A la loteria, per treure primer s’hi ha de posar.
La loteria només és pels rics. Els rics hi guanyen, però els pobres només hi perden el poc que tenen.
Faràs    Vols dir que no hi podrem jugar mai, nosaltres, a la loteria?
Das      Saps què podríem fer?
Posar-nos ben nets i macos. Ben eixerits...
Faràs    Si es tracta de fer goig, deixa-ho per mi (Comença a arreglar-se).
Das      Espera’t!
Ens posem ben macos i simpàtics, i quan passi algun d’aquests senyorassos que a vegades hi ha, li comencem a fer la papallona, a tocar-li la barbeta, a dir-li que estem molt contents de veure’l...
A veure si ens convida.

(S’entrenen mútuament a fer-ho)
... “I quin senyor més ben plantat que és Vtè!”
“I quina cara de generositat que té!”
“I quina bona flaire!” (En Faràs fa pudor!...).
“Deu tenir molts amics, Vtè”...

(Passa Agar, gitana, amb una criatura)
Nen      Mira, mare, quines ximpleries que fan aquests...! (Das i Faràs reaccionen avergonyits)
Das      Calla! Li demanarem la bonaventura.
Senyora: bon dia. Podria dir-nos el nostre futur? (Ensenyant-li les mans.)
Faràs    (També ensenyant-li les mans) Senyora: digui’m si podré sopar... (La gitana li mira les mans i fa cara de sorprendre’s)
Agar     Són teves aquestes mans? (Se les mira i remira, i al final, mirant enllà, diu:)
“És lluny, però ja el veig.
Tardarà a arribar, però ja s’acosta”.
Faràs    Pa amb formatge?
Das      Pssst
Agar     “Porta un llibre amb la sentència escrita:
Ai dels qui ara aneu tips: el menjar es podrirà a les vostres entranyes.
Ai de vosaltres els rics: es corcaran els vostres graners”...
Das      (Interrompent i amb certa frustració) I no diu res més?
Agar     (Llegint les mans de Das) “Ja està sembrada la llavor.
Ja el sol comença a daurar les espigues. 
Qui mengi d’aquest pa mai més no tindrà gana.
Qui begui d’aquest vi mai més no tindrà set.
Feliços els que ara busqueu pa: trobareu l’aliment de la vida.
Feliços els qui ara busqueu justícia:
sereu ciutadans del món que s’acosta.
Feliços els qui ara ploreu:
els vostres ulls rentats descobriran la Font de l’Alegria.
(Va allunyant-se) Feliços els humils...
Feliços els nets de cor..
Feliços”...
Faràs    Hi has entès alguna cosa, tu?
Das      Tu només l’entendries si et prometés un pollastre a l’ast.
(Das i Faràs surten seguint Agar i el nen, com esperant alguna cosa més. Poder, descongelant l’escena:).
Poder   Heu sentit? “És lluny però ja s’acosta”.
Hem d’evitar que es faci realitat aquest proverbi terrible.
(Dirigint-se a Temptació) Organitza les nostres forces.
Tempt. De cop i volta s’han canviat els plans.
Déu tira endavant els seus projectes... però ha tingut un “petit” descuit: hi som nosaltres!
Disposem-nos per la batalla amb la nostra dansa ritual. (Es vesteixen de dimonis posant-se les capes vermelles que ja tenien preparades, ben plegades, als fons de l’escenari. Treuen el foli doblat que dissimulava la forca i es posen en cercle)

Que la força i el Poder del Mal corrin per les nostres venes. Aquesta és la batalla decisiva.
Si vencem, el món serà nostre.
Si no vencem...

Poder   (Interrompent) Calla!
Vencerem sigui com sigui!
Que comenci la dansa.


Tempt. (Fent un crit) Vencerem!!
Dimonis  (Amb ritme acompassat i repetitiu)
Així sigui, així sigui, així sigui.
Tempt. Amb diners ben tractats
podem fer molt disbarats (bis)
Dimonis  Sí, sí, sí; eh que sí, sí i sí (bis).
eeauní, sigui així (bis)
Així sigui, així sigui, així sigui.
Tempt. Amor fals pot fer podrir
tot el que vulgui florir (bis)
Dimonis  Sí, sí, sí...

Tempt. Patriotisme espatllat
dóna molt bon resultat (bis)
Dimonis  Sí, sí, sí...
Tempt. Per ser els amos de debò
imposem arreu la por! (bis).

Diner    Aneu als palaus dels reis i a les cases dels més pobres;
a les places i als mercats;
a la ràdio i a la televisió.
Canvieu i disfresseu-vos de mil maneres
per convèncer tothom que no hi ha altra salvació
que aquella que ve del Poder i del Diner.
Que tothom entengui
que qui no lluita per estar sobre els altres
acabarà trepitjat per tots.
Anem! (Surten corrents. Poder queda sol al mig, mirant enlaire, amb actitud desafiant. Llum vermella)
Poder   Tu amb els pobres; jo amb els rics.
Tu amb la multitud; jo amb la selecció.
Tu amb l’amor; jo amb el domini.
Ja ho veurem qui guanyarà! (Surt de pressa. Fosc).


QUADRE SEGON.
           (Escena costumista: pastors, nens que juguen, dones feinejant, alguns xerrant... Llum normal).
Ester    ... Jo també ho he sentit dir a molta gent.
Fins i tot n’hi ha que diuen que hem d’estar preparats.
Rut      Preparats per a què?
Ester    I jo què sé!
Josep   Aquesta nit no tenia son, i m’estava mirant les estrelles.
Són boniques les estrelles...
El meu avi deia que les estrelles són d’or; per això brillen tant.
Però l’or, comparat amb les estrelles...
Les estrelles són vives.
Me les vaig estar mirant una bona estona:
estaven inquietes... com si esperessin algú...
I vaig sentir com una espècie... de por, però que no era por...
¿Sabeu quan s’acosta una tempesta,
que ho notes en l’aire que es respira?
Doncs, era una cosa així,
però com si tota la força de la tempesta fos nostra,
sortís de nosaltres...
Jo em sentia...  dèbil ... i poderós a la vegada.
Judà     Vols dir que no somniaves?
Josep   Segur que somiava!
Però hi ha somnis i somnis...
Hi ha somnis que neixen de la nostra por, o dels nostres desitjos...
Però hi ha somnis que són intuïcions.
Rut      Caram, Josep, quin llenguatge...!
Josep   (Insistint) N’estic segur:
ha de passar alguna cosa que farà canviar la nostra vida!
Ismael  (Veient Agar que entra). Mireu: l’Agar!
(Dirigint-se a Judit) Eh que les gitanes saben llegir el cel?
Judit    No, home, no. Saben llegir les mans.
I si dius mentides ho coneixen...
(Ismael espontàniament amaga les mans. Es dirigeix a Agar:)
Senyora: oi que vós llegiu el cel?
Agar     Només quan el cel parla; només quan el cel parla...
Em deixes mirar els teus ulls per veure si puc llegir el Cel?
Ismael  Em farà mal? 
Agar     No! Els teus ulls estan molt nets...(El nen es frega els ulls i es presta a que Agar els pugui llegir bé. Els llegeix, li fa un petó al front, i comença a recitar, o cantar, com en èxtasi:) 

   
“El vent que xiula porta paraules
trencant silencis de negra nit.
Obriu les portes, obriu finestres:
ja neix l’albada, allà mar endins”.

(A Josep)
“Tu que saberes conèixer els signes
del Temps que avança vers l’Infinit,
pren aixa branca plena de vida (indicant Maria),
cuida la força que hi ha al seu si”.

(A tots)
“Els ulls s’aixequen per veure l’alba
que ja anuncia un altre Jorn.
És Vida Nova per a tots els homes
que amb afany busquen nous horitzons”.

(Agar ha anat marxant. Tothom es queda parat.
Ismael descongela l’escena preguntant a Judit:)
Ismael  Josep i Maria es casaran?
Judit    No ho sé. Això ho han de dir ells.
(Joc de mirades. Josep i Maria també es miren i al final s’abracen. Tothom aplaudeix i s’engresca).
Rut      Au va! Preparem un casament ben bonic.
Que s’aparti tothom. (A Josep i Maria) Vosaltres dos, al mig.
Un tamboret per en Simeó!
Simeó  Sí, senyors. Això s’ha de celebrar.
Porteu-me la capa solemne.
(Li posen la capa i puja al tamboret. Quan tot està a punt)
Disposem-nos per al casament.
Maria    (Apartant-se del centre i de Josep)
Espereu un moment...
La meva ànima està pertorbada,
i els meus peus no troben el camí.
Simeó  Déu, a vegades, alça un mur davant nostre
per fer-nos aixecar el cap,
i així puguem veure els seus projectes.
Maria    Senyor, feu àgils els meus ulls
i torneu transparent l’aire que m’envolta:
que el meu cor vol ser-vos fidel
i el meu esperit cerca els vostres senyals.
Simeó  En vós, Maria,
ha estat trobada tota la saba del món.
Sou la terra ben regada perquè hi neixi la llavor.
Maria    (Canviant lentament d’expressió
perquè Josep ha anat cap a ella:
)
La foscor que m’envoltava es torna ombra protectora
que amaga una intensa resplendor.
Sento com una veu que en parla;
que em parla i ressona dintre meu:
és el Senyor, el nostre bon Déu
que s’acosta en forma d’Infant.
Simeó  Tots els profetes han parlat
d’un Infant, que té la clau
del Món Nou que ha d’arribar.
I el seu nom és: Príncep de la Pau.
Maria    La meva ànima exulta
perquè ha arribat el gran moment:
Ja brilla en el firmament
la llum més clara i més pulcra.
Déu realitza els seus plans:
plans de bondat, d’amor als homes;
als homes de bona voluntat.
(Josep i Maria tornen al centre,
de cares l’un a l’altre, i es donen les mans
recitant i cantant:
)


Josep   Vostra mà faci amb la meva
una arcada sobre el món
per on entri l’alegria
i la vida per tothom.
Maria    Espòs meu, Josep amable,
és món cor tot ell per vós;
i que el cel nostre amor faci
raig de llum per tot el món.
Simeó  (Imposant-los les mans i amb solemnitat)
La benedicció de l’Altíssim
és abundant sobre vosaltres;
i arribarà a les generacions futures.

(Quadre plàstic per uns breus instant.
Descongela l’escena Faràs dient:)


Faràs    Tot això em sembla un somni!

(Llum vermella sobre la llum que ja hi havia. Entra Poder incorporant-se a la situació, amb sorna)
Poder   Vaja!... Vosaltres també somnieu?
Samuel Qui és aquest individu. Qui ets, tu?
Poder   Sóc un “especialista” en somnis...
I puc assegurar-vos que...
somnis com aquests que acabeu de tenir
signifiquen que no esteu bé del cap.
Das      (Replicant) Això no ha estat cap “somni”!
Poder   (“Condescendent”) Tens tota la raó:
això no ha estat cap somni;
això ha estat una bestiesa.

Jo els conec bé els vostres somnis...
(Acostant-se a Amós)
Tu avui has somiat que et casaves amb una princesa d’ulls blaus i bonics; i després et coronaven rei. Oi que sí? (Consent, admirat)

(Acostant-se a Sarai)
I tu has somiat que el teu fill tornava de la guerra convertit en un gran general que manava sobre tothom. No és veritat?

(A Benjamí)
I tu has somiat que creixies com el fum i viatjaves per tot el món, i que eres l’amo de tota la terra.
Benjamí  Com ho saps, tu, això?
Poder   Jo els conec tots, els somnis.
I sé conèixer els vertaders i els falsos.
Tots aquests somnis que he dit seran vertaders...
si feu cas del que us diré.

(Dirigint-se a Josué)
Quan dos es barallen, qui et sembla que guanyarà: el més fort o el més dèbil?
Els forts són els qui creuen en la força, la violència. Els que tenen orgull.
O som llops o som ovelles.
Però les ovelles són devorades pels llops.

(Dirigint-se a Rebeca)
Tu has somiat que vivies en un palau...
però només tens un tros de barraca,
més de les rates que no pas teva...
Els que tenen palaus és perquè han tingut força,
i esclaus per fer-los construir.
Creus que la tindràs mai una casa com cal
essent “bona persona”?

Àngel   (Entrant i intervenint de sobte)
Jo també els conec, els somnis.
Els somnis són importants per a la vida.
Però primer és necessari escollir quina classe de vida volem.
El poder i el domini sobre els altres
porten a la destrucció de tots.
L’experiència ho deixa ben clar.
Voleu construir un món de germanor
on la Vida creixi i es renovi constantment?
Ara és possible.

(Comença a encendre’s un focus blanc centrat en Maria i Josep, mentre va apagant-se el llum vermell)
Maria    Jo ja he fet la meva tria:
voldria que l’Amor substituís el Domini.
Que la llibertat substituís la Por.
Que els llops pasturessin junts amb les ovelles,
jugant a la fresca d’un nou matí.
(Josep s’hi associa agafant-li la mà.
Es va encenent un altre llum centrat en l’àngel
i es va apagant la llum ambient
).
Angel   (A Maria, i  a Josep).
El teu somni serà realitat.
El príncep del Mal anirà perdent el seu domini.
De vosaltres naixerà un nou Príncep.
No regnarà per la força del poder
ni amb l’engany del diner,
sinó amb l’impuls de l’Amor.
El cor dels homes ja comença a ser capaç
d’obrir-se a la bondat.
Alegreu-vos, doncs: ha arribat l’hora.
Si ho voleu podeu ser lliures
i engendrar llibertat.
(Ja només hi ha els dos focus: el de Josep i Maria i el de l’àngel).
Maria    La meva ànima magnifica el Senyor
perquè no s’ha descuidat de nosaltres.
Ha mirat la nostra petitesa
i ha decidit fer-hi meravelles.
Estem a punt, Senyor.
Que es compleixin els vostres projectes.
Àngel   Oh, Terra: seràs mare.
Hauràs de patir els dolors del part;
però el fruit de les teves entranyes
serà un HOME NOU.
Josep   Que l’esperit de Déu faci lliure la nostra llibertat,
i reforci el nostre esforç.
Que la seva llum il·lumini la nostra mirada.

(Van apagant-se els llums. Final de la 1ª Part.)


SEGONA PART

QUADRE TERCER.
           (Escenari buit. Llum normal. Entren Maria i Josep)
Maria    No falta gaire per arribar a Betlem,
però estic molt cansada.
Josep   Jo també estic cansat.
Reposem un xic, que no tenim cap pressa.
(S’asseuen a terra o un xic elevats al fons de l’escenari. Beuen de la cantimplora.)
Aquest emperador romà té uns capricis ben estranys.
Ara vol saber quants súbdits té. Li agrada manar.
Maria    Una bona manera perquè tothom pagui impostos.
Nosaltres hem de treballar contínuament
perquè els Romans puguin dedicar-se a la guerra i a dominar el món.
Josep   Ho tenen ben muntat...
O pagues, o no ets ningú.
Si no pagues, no estàs al cens.
I si no estàs al cens, és com si no existissis:
no tens drets; no tens personalitat jurídica,
no pots casar-te; no pots comprar una casa;
no pots tenir un negoci per guanyar-te la vida...
I, si et troba la policia, et detenen per indocumentat.
I, apa!: a treballs forçats!
Maria    Diuen que els romans fan grans construccions:
carreteres, ponts, teatres, aqüeductes...
No fan res de tot això, ells.
Ho fan, ho han de fer, per força, els esclaus;
els esclaus de tants països dominats.
Milers d’esclaus van morir per fer la carretera de pedra que travessa  el nostre país!
El gran imperi romà el construeixen els esclaus i els nostres impostos.
Josep   El món està mal muntat.
Maria    Hi ha d’haver alguna manera de canviar tot això!
Josep   I si no hi és, caldrà inventar-la.
(Descansant, queden endormiscats. Entra Poder, temptant:).
Poder   (A Josep) La teva feina són les fustes.
No serveixes per res més que per fer portes i finestres;
les portes i finestres de les cases dels rics,
que són els únics que et poden pagar!
Amb la teva dona voleu canviar el món?!
Que vols ser la riota de tothom?
Qui porta els pantalons a casa teva?
No ets tu el cap de casa?
La teva dona té deliris de grandesa,
amagats sota una pell d’humilitat.
Tothom se n’adona que està desequilibrada...
Es pensa ser la mare d’un Salvador!...
però heu d’obeir els capricis d’un emperador orgullós
que està dos mil quilòmetres lluny!
A Roma han aixecat un altar a la Pau Romana.
I per què, no? S’ho han guanyat!

Si no us agrada, lluiteu per construir la Pau Jueva.
Però això no es fa fent de fuster
sinó amb armes i exèrcits ben entrenats.
Si vas a Betlem, ets un covard.
Si vols la Pau Jueva,
vés a les muntanyes on hi ha els rebels.
Si vols la teva pau, prepara la guerra.
(Surt Poder. Ells es van despertant)
Josep   Vols dir que fem bé anant a Betlem?
Maria    No ho sé. Però no podem pas tornar enrere.
Aviat el nostre fill trucarà la porta.
(Josep se li acosta, il·lusionat pel fill)
Josep   El nostre fill!
A Betlem trobarem un bon lloc on pugui néixer.
(S’alça i ajuda Maria a alçar-se)
M’agradaria portar-te a un hotel de cinc estrelles...!
Maria    I ara! Que t’has passat a l’enemic?!
Fa un moment que no volies anar a Betlem
per no fer el joc a aquell de Roma;
i ara vols anar a un hotel de cinc estrelles?!
Tu creus que el nostre fill, un fill de Poble,
vol néixer entre la classe de gent que va a aquests hotels?
Josep   M’agradaria que el nostre fill fos un gran personatge.
Maria    Estic segura que ho serà,
però no com els que neixen als grans hotels.
Mira: a l’entrada del poble hi ha una cova on solen deixar els animals. Ja m’ho imagino...
el nostre fill allà, ben calentó,
posat dintre la menjadora amb un bon coixí de palla,
sota l’alè amorós d’un bou o d’una mula
o, potser, un simpàtic burret...
Les Escriptures diuen que, quan Déu va crear Adam,
el va posar entre els animals
perquè tots veiessin que era el rei de la creació...
Josep   (Dramàtic) Tu acceptaries que naixés entre ... un bou i una mula?!
Maria    Un bou i una mula?... Meravellós!
(il·lusionant-se progressivament)
M’agraden aquests animals: tan grans i tan pacífics.
M’agraden sobretot els seus ulls:
grossos i transparents; sempre oberts.
Quan els contemples no aparten la mirada.
Et miren sense por ni sense recel.
Són ulls d’amic.
Quan Jesús miri aquells ulls veurà,
com per unes petites finestres,
totes les coses bones de la Terra.
Serà el seu primer somriure.
(Amb decisió) Anem a la cova, Josep.
Josep   No, Maria, no.
Sóc el teu marit! Si fes això no seria un bon espòs.
Sóc el cap de casa.
Sóc responsable de tu i del nostre fill.
Maria    I ara, a què ve, això!...
Josep:
cal que les coses siguin molt clares entre nosaltres.
Mira; sóc jove i valenta.
Puc valer-me per mi mateixa.
I tu també: et jove i espavilat,
i podries prescindir de mi.
Si jo m’he casat amb tu
no és pas perquè em cuidis.
Són unes altres les coses que ens han de preocupar.
(Breu silenci)
Josep   Maria: per què t’has casat amb mi?
Maria    (Desdramatitzant) Quina pregunta!
No me l’esperava... No ho sé...
Ho veig tan natural que em casés amb tu,
que no ho sabria explicar.
És com si jo anés... seguint un camí.
La vida és un camí.
Hi ha un camí per cada persona.
I cadascú ha de fer ell mateix el seu camí.

Però en un cert moment vaig adonar-me
que tu anaves pel mateix camí,
al mateix pas,
mirant el mateix horitzó...

És meravellós...
El camí he de fer-lo igualment.
Hi ha pujades que em cansen
i baixades que em fan córrer.
De vegades trobo pedres que fan mal als peus...
Tot és igual que abans,
però il·luminat, banyat per la llum.

Des que camino amb tu,
mai més no he tingut por.
Penso que no deu ser massa important que ens hàgim casat:
allò que ens uneix a tu i a mi és el camí,
i la llum de l’horitzó cap on anem.

Perdona, Josep:
no ho sé explicar per què m’he casat amb tu;
però tampoc no sabria viure sense tu.
Josep   No sé si he sentit la teva veu
o eren els meus propis pensaments.
T’he entès perfectament, Maria.
Gràcies. Moltes gràcies.
Anem: el nostre camí passa per la cova de Betlem.
(Surten amb pas decidit. S’apaguen els llums).

QUADRE QUART.
           (Nit. Llum vermella dèbil. Pastors, menys Rubén. Tothom dorm. Entren, amb música adequada, els dimonis amb Temptació. Es col·loquen en línia, al fons. Para la música i comencen a cantar:)

Dimonis  (Cançó treta d’uns vells pastorets
que es feien a Figueres
)







Comenci la guerra,
s’encengui la Terra,
posem-hi guspires
del foc infernal.
Que mai l’hemisferi
entengui el misteri
d’un Déu que s’apropa
naixent al Portal
.

Tempt. (Passejant-se entre els adormits)
Sembrem la discòrdia.
Fem fora la joia.
Que els homes s’odiïn (bis)
buscant fer diners.
Fem créixer l’enveja
que cada home deixa
podrit fins als ossos (bis)
inútil pel bé.
Dimonis  Que mai l’hemisferi...

Tempt. Que hi hagi abundància
que engendra arrogància
i misèria pels altres (bis)
que moren de fam.
Que lluitin els homes
amb armes ben fortes:
i es perdi per sempre (bis)
el camí de la pau.

Dimonis  Comenci...
(Acabat el cant, cada dimoni s’acosta per fer la seva temptació)
Dimoni 1 (A Faràs) Per fi podràs atipar-te:
pernil, torrons, bon vi...
I sobretot un bon restaurant.
Que es vegi que ara ets ric.
Dimoni 2 (A Das) No has pensat mai en ser més que els altres?
No t’has imaginat la felicitat de trepitjar tothom?
Saps el plaer de sentir-se per damunt d’aquells
que abans eren més que tu?
Dimoni 3 (A Rebeca) No deixis passar l’ocasió de viure entre rics.
Ara tens diners per comprar el millor jovenot.
Desmarca’t de la teva gent.
Dimoni 4 (A algun noi) Ara cap noia no és massa per tu.
Les que més t’agradin, fes-te-les teves.
Si pot ser avui, no esperis demà.
Ara mateix.
No hi ha res que t’aturi.
La vida és curta. Afanya’t a aprofitar-la.
Dimoni 5 Que feliç series si manessis i disposessis
sobre milers i milers d’homes...
Si tu moguessis un dit, i tothom ajupís el cap,
i tothom et fes reverències
i et posessin dalt d’un pedestal.
Dimoni 6 (A algú altre) No sents com dringuen les monedes?
Poden entendrir el cor més rebel.
Són la clau de la felicitat: elles n’obren la porta.
Tindràs a l’abast tot el que desitgis.
Somia... somia...  Ho poden tot...
(Al ritme de la mateixa música d’entrada, van marxant els dimonis. S’ha fet de dia i es van despertant.
Arriba corrents Rubén amb una gran notícia,
ensenyant un bitllet de loteria).
Rubén  Hem tret; hem tret!
Rebeca Vols dir? N’estàs segur?
Rubén  Està ben clar. Mira (Ensenya el diari i diu les xifres de la grossa de l’any)
Veus? Són els mateixos...
Josué   (Comprovant-ho) Està claríssim.
Hem tret la rifa!!!
Amós   (Comprovant) Sí que és veritat! Som rics!
Tots     Som rics! Som rics,...
(Comencen a somiar...)
Josies   Jo em compraré un xalet amb piscina!
Samuel Jo em passaré la resta de la vida fent viatges.
Judà     Jo els posaré al banc i .. a viureee!!!
Faràs    Jo vull fer un àpat fins que rebenti!
Josué   Ep, ep, ep!
A veure: una mica d’ordre, que aquí tothom vol sucar-hi.
(Dirigint-se a Faràs) Només hem tret
els que hem comprat participacions d’aquest número.
Vols dir que en tens, tu?
Faràs    És clar que en tinc. Mira. (Li ensenya el número)
Que no en puc tenir, jo?!
Rubén  No recordo que me n’haguessis comprat...
(Paral·lelament)
Rut      Lladres! Lladres! (Encara sense acusar ningú).
M’han robat el número!
(Es fa un gran i espès silenci. Interrogatori a Faràs)
Noemí  A qui el vas comprar, aquest número?
Faràs    (Titubejant) Me... me’l vaig trobar pel camí...
Rut      És el meu. Me l’ha robat! Lladre!
Das      I com ho saps que és el teu?
Potser el va perdre algun foraster.
Josies   Tu ets el seu company, és clar; i per això el defenses.
Tots dos sou uns lladres.
Amós   A quin lloc el vas trobar?
Faràs    (Aguantant el tipus) Al camí que va per avall.
I de lladre, res, eh!
Judà     Hi passa molta gent per allà.
Rut      No l’ha pas trobat. És mentida.
Me l’ha robat a mi! (Mira de prendre-li. Els separen)
Judit    El que és cert és que tu no l’has comprat.
Per tant, no et toca res.
Faràs    El que es troba és de qui ho troba.
Rut      Però, si és el meu! Lladre!
Faràs    (Mig cedint i ensenyant-li el bitllet) Mira:
si em convides a un bon sopar
fins que no pugui menjar més,
te’l dono.
Rut      Tu no m’has de donar res, perquè és meu.
Lladre, més que lladre!
Faràs    Doncs així no te’l dono.
I l’estriparé si me’l voleu prendre!
(Amenaça de fer-ho. Reaccions pertinents).
Das      Així no arreglarem res.
Proposo una solució:
En Faràs, que és el qui té el bitllet,
diu que te’l dóna si pot fer un bon sopar.
Però tu no vols convidar-lo...
Doncs proposo que tots plegats feu un bon sopar,
i els altres el convideu...
que ara ja no us ve d’aquí!
Tots     (Després de discutir-ho una mica). D’acord.
Josué   Bona idea, això del sopar.
(En Faràs fa el gest de donar el bitllet, però intervé Das)
Das      Un moment; un moment.
Us sembla bé aquesta solució que he proposat?
Tots     Síiii.
Das      (Amb parsimònia) Doncs....Senyors:
les solucions es paguen,
sobretot circumstàncies com aquesta.
I el preu és que...
també em convideu a mi,
perquè jo tampoc tinc cap paperet d’aquests...
Noemí  Al final s’han sortit amb la seva, aquests.
Va! No em parlem més: quedeu convidats tots dos.
(Das i Faràs s’abracen amb la comèdia pertinent).
Ruben  Vull dir una cosa:
Em sembla molt bé això de fer un sopar.
Però ha de ser un “senyor” sopar.
Que es noti que ara som
–els que hem comprat el número, és clar− 
gent de “categoria”.
Un bon restaurant, smoking, música,
cambreres maques, xampagne francès,...
Amós   Xampany “francès”?...
Segur que el “japonès” és més bo...
Josies   Jo crec que per fer un sopar de categoria
hauríem de fer venir un estraperlista.
Judit    Voldràs dir un especialista..
Josies   És el mateix... Allò que també en diuen un mestre.
Judit    Es diu un maitre.
Rubén  Vaig a buscar-lo.
(Surt a buscar-lo. Els altres comenten entre ells.
Faràs parla amb Das a part)
Faràs    Aquests volen fer tantes coses –vestits i tot això−
perquè nosaltres no hi anem.
Das      Doncs, ho tenen clar!
De totes maneres,
aquests tenen més ganes de “categoria”
que de pa amb tomàquet.
(Confidencialment)
És veritat que te l’has trobat, el número?
Faràs    Jo només li vaig treure de la butxaca per poder-lo mirar.
No n’havia vist mai cap de paper d’aquests.
Després li vaig tornar a posar a la butxaca!...
Però ell es va moure i el paper va caure...
i com que ell no el va collir...
Però jo el vaig agafar de terra!
Das      Ja, ja.
Has fet bé de tornar-li.
Faràs    Sí; què volies que fes? Tampoc me’l podia menjar...
I jo el que vull és això. (Fa el gest de menjar).
Das      Doncs avui t’hi podràs aprofitar.
(Arriba el maitre)
Maitre  Senyors: vostès diran què desitgen:
Sarai    Jo una bona arrosada.
Rebeca Jo caviar a la planxa. Pxt! autèntic, eh!
Ester    Jo peix fresc fregit amb aiguardent
(El maitre es desconcerta)
Samuel Senyors, senyors: un moment!
Un xic de paciència.
(Al maitre). Vostè és el maitre del restaurant de 5 estrelles...
Judit    (Interrompent-lo) Els restaurants no tenen estrelles sinó forquilles...
Samuel Bé...! El senyor ja m’entén.
Veurà: nosaltres som una colla de “senyors”
–bé... aquells dos només són invitats
que voldríem fer un sopar de categoria;
i voldríem que Vtè, com estraperlista,
Judit    (Interrompent) Es-pe-ci-a-lis-ta.
Samuel Això, com especialista, ens aconsellés.
Ah! No tingui en compte el preu...
No ens ve d’aquí, sap?
Maitre  Amb molt de gust, “senyors”.
(Va mirant la Carta,
començant a comprendre la “situació”)

El menú podria ser per exemple...
Què els sembla uns
entreteniments:
uns canapès de caviar de l’Iran,
salmó “fumé” d’Escòcia,
foie gras d’Holanda,
dàtils del Marroc, farcits amb cansalada virada;
croquetes de pollastre amb garnatxa,
remullat amb vermout italià;
xampany brut i llimonada neta
amb una mica de whiski escocès?

La minuta, que vol dir el menú –
o sigui: els plats forts− podria ser:
una petita marmita Enric V,
un  “ragou”  de “bogavante” del Mediterrani,
un “loup” de mar amb salsa “mouselline”;
tot això acompanyat amb vi blanc del Rhin,
cava superextra del país,
però del que està preparat per a la exportació als Estats Units,
i un “sorbete” de “Plamplemouse”.

Carns:
una “cote de boeuf” a la compota,
una “poularde” amb xampinyons i trufa dels Alps
amb vi del Priorat, reserva del 96.
Crec que quedaran bé.

Com a “dessert”, que vol dir postres:
petits “crepes susette”, gratinats amb maduixes silvestres,
amb cava dolç de Vilafranca
i licors variats.
I evidentment: cafè i puro.

Faràs    Perdoni, senyor mestre:
Tot això que Vtè. diu, jo no sé pas què és.
Però, no tindria un parell de llesques, ben grosses,
de pa amb tomàquet i pernil?
Maitre  Això, qualsevol bar li farà;
però un restaurant de la nostra categoria...
Perdonin, “senyors”: tot això com pensen pagar-ho:
en efectiu o amb targeta de crèdit?
Ruben  Aaaah! Aquí ve la sorpresa.
Guaiti això (li mostra un dels bitllets)
Ester    (Amb sornegueria) Li sembla que n’hi haurà prou?
(El maitre es mira i remira el bitllet)
Maitre  Perdonin, senyors:
aquest bitllet no val res; almenys per ara.
Rubén  Com que no val res!
Això són dos-cents cinquanta milions!!!
Miri, miri: ho diu aquí! (Li ensenya el diari).
Maitre  Perdoni: vol llegir què diu aquí?
Rubén  (llegint) LOTERIA DE NADAL.
Maitre  Correcte. Vol llegir ara el seu bitllet, aquí?
Rubén  SORTEO DEL NIÑO.
Maitre  Ho lamento, “senyors”.
Han d’esperar per Reis, a veure si tenen sort.
En tot cas poden tornar-me a cridar. (Surt)

Rebeca (Reaccions oportunes. Al final)
Tot això és com un mal son...
Faràs    Si els somnis engreixessin...
Das      Doncs, si és així... jo em poso a dormir:
a veure si tinc somnis més reals.
(Els altres queden “paralitzats” de frustració).
Angel   (Entrant. Llum pertinent).
Us anuncio una Bona Notícia;
una gran alegria, que ho serà per a tothom:
A Betlem, casa del Pa, ha nascut el Salvador:
el definitiu; el de debò
perquè ho és per a tots els pobles.
Per conèixer-lo, aquest és el senyal:
trobareu el nadó amb els ulls oberts
i posat en una menjadora:
perquè la seva vida és aliment,
i els seus ulls oberts
són l’inici d’un nou camí.
(Sorpresa de tots. Faràs trenca l’encantament)
Faràs    Òndia!!! Això és molt gros!
Sembla que no pugui ser veritat!
Ester    Companys:
anem a Betlem a veure què ha passat.
(Es disposen a marxar.
Poder, entrant en sentit contrari, els barra el pas)
Poder   On aneu, estúpids!
L’àngel us n’ha dit només la meitat, de la història.
Escolteu ara el que us diré jo.
Ell us ha parlat mentre somiàveu...
Jo us parlo ara que esteu ben desperts...

Ha començat una gran guerra
i cadascú ha de decidir de quina part està.
Ha de decidir si vol ser dels vencedors o dels vençuts.
Jo tinc els valents.
Ell... un infantonet posat en una menjadora...( amb sarcasme)
i que ens el “menjarem” de viu en viu.
Noemí  (Dirigint-se a l’àngel) Digueu-nos què hem de fer.
Àngel   El que us he dit és veritat.
I també heu de tenir en compte el que us diu el Poder.
Hi ha una lluita oberta,
però hi ha dues maneres de fer-la:
el Poder us proposa de fer-la els uns contra els altres.
Us asseguro que així no hi haurà vencedors i vençuts.
Només hi haurà vençuts.

També podeu lluitar perquè entre els homes
hi hagi amor i fraternitat.
Aquesta lluita sí que val la pena:
és l’única en què tots podeu obtenir la victòria.
És ben cert:
anar a Betlem vol dir renunciar al domini sobre els altres.
Anar a Betlem significa veure en cada home un germà.
Poder   (Rialla) “Veure en cada home un germà”!!!.
No vulgueu fer invents estranys.
L’home és un llop per a l’home;
i això ho sabeu molt bé tots.
Sempre ha estat així, i sempre serà així.
La qüestió és ser dels que devoren
o dels que són devorats.
No hi ha altra tria a fer.
Àngel   Fins ara,
sovint l’home ha estat un llop per a l’home.
És cert.
I també és cert que tothom qui devora acaba devorat.
Us agrada com ha anat?
Us agrada que hagi anat així?

Doncs, ha arribat el moment de canviar-ho.
L’Infant de Betlem,
nascut per ser aliment,
ha començat el canvi.
Qui de vosaltres s’hi vol apuntar, també?
Ester    Home, això d’un món de germans,
a mi m’agradaria molt si comencéssim tots alhora.
Però, què passa si un comença i els altres, no?
Rut      Doncs, ja ho has sentit:
que se’l mengen de viu en viu.
Jo sempre ho he dit: ser bo, si ho fos tothom...
Però si he de començar jo...
deixo aquest “honor” a un altre.
Sarai    Una cosa és ser bo i una altra ser burro! (Breu silenci)
Faràs    Doncs, jo m’hi apunto.
Jo no tinc res a perdre-hi.
Anem a Betlem!
(Es divideixen. Surten: uns seguint l’àngel, uns altres seguint Poder).


QUADRE CINQUÈ.

           (Escena: Llums apagats. Tothom: a l’esquerra tots els dimonis amb els que els han seguit; al centre, l’àngel tot sol; a la dreta Maria i Josep amb tots els que han seguit l’àngel. S’encén un llum vermell il·luminant només els de l’esquerra)
Diner    Assemblea general de les forces de l’infern!
Poder   He convocat Assemblea General
perquè han arribat notícies que, si són certes,
podrien portar-nos seriosos problemes.
Segons les últimes informacions,
una nova força ha entrat al món.
De moment no en sabem res, només una cosa:
és el contrari de la Riquesa i el Poder,
i per això només la poden tenir els dèbils i els petits...

Puc afirmar i afirmo
que no estalviarem esforços ni lluites per anul·lar i destruir
aquesta nova força que pretén ficar-se
a on ningú l’ha demanada.
No permetrem que els pobres facin un món
en què no depenguin dels rics.
No permetrem que hi hagi a la terra
cap altra força que no sigui la Riquesa i el Poder.
No permetrem que estils de vida contraris
posin en perill l’evolució de la humanitat
cap una vida cada dia més ordenada i dirigida.
Lluitarem perquè els homes estiguin cada dia
més lligats al desig de ser més rics que els altres.
Lluitarem perquè els humans continuïn buscant la pau
preparant la guerra.

(S’il·lumina l’altre costat amb llum blanca.
També un focus fa ressaltar l’àngel.
Cal donar relleu al seu missatge)
Àngel   Tots i cada un de nosaltres
es troba entre dos espais:
l’espai de la llum i l’espai de l’ombra.
Cal decidir-se.

Tots i cada un de nosaltres
es troba empès per dues tendències:
la tendència al servei generós
i la tendència al domini sobre els altres.
Cal escollir.

Tots i cada un de nosaltres
ha de prendre una decisió:
o ens fiem de Déu i dels seus projectes d’amor
o ens enfonsem en la foscor més absoluta.
(S’intensifica la llum blanca de Josep i Maria)

Però us anuncio una gran i sorprenent notícia:
La dona humil ha infantat un Príncep.
Al desert ha nascut la primera flor.
A la terra, l’Amor ja ha tret brotada.
i d’entre el Poble n’ha sorgit el Salvador.
Els fonaments del món ferms estan
aguantats per les mans tendres d’un Infant.

(Es va apagant el focus vermell. Tots acomboien Josep i Maria, que s’avancen a primer terme. Maria aguanta el nen no tant com qui el té sinó com qui el dóna. I comencen l’Himne de l’Alegria. S’obren els llums de la sala perquè s’hi ajunti tothom.)



Company, escolta la cançó de l’Alegria:
un cant de joia perquè neix ara el nou dia.
Au! vine; canta i exulta,
canta i exulta molt content
perquè ja els homes
tornem tots a ser germans (bis).

Si encara sobre els ulls hi portes la tristesa,
dolors i planys engrapen fort la vida entera,
Au! vine...

I si no trobes l’Alegria que tant busques,
afanya’t, corre: obre el cor a tots els homes.
Au! vine...


FINAL.